Eric Masip: "En el món de l'actuació el cognom Masip no pesa, en l'esport sí"

BarcelonaEric Masip (Barcelona, 1995), fill de l'exjugador d'handbol del Barça Enric Masip, és una de les joves promeses de la interpretació a l'estat espanyol. Després de papers a sèries com Veneno o la pel·lícula A través de mi ventana (Prime Video), un autèntic fenomen adolescent, acaba d'estrenar La vida breve (Movistar Plus +), una comèdia que es fixa en el curt regnat de Lluís I d'Espanya. A més, té en cartera Punto Nemo, sèrie d'acció de Prime Video que s'estrena el 28 de març.

La vida breve és la primera sèrie d'època que ha fet. Condiciona la manera d'actuar el vestuari que porta?

— A mi el vestuari em molestava una mica perquè en alguns casos estrenyia. La perruca era molt incòmoda, també. Alhora, però, era un vestuari tan fidel a l'època i tan guai que te n'oblidaves. Al mateix temps, és una sèrie en la qual hi ha molta naturalitat en els diàlegs.

La sèrie parla d'un regnat espanyol molt curt i coincideix amb l'estrena de Su majestad, que també se centra en la monarquia espanyola, tot i que en aquest cas la trama és fictícia. S'està perdent la por de parlar de la monarquia a Espanya?

— No ho sé, però si no s'havien fet moltes sèries sobre la monarquia i ara se n'han fet dues, sembla que sí. Jo estic content que es pugui parlar de tot i veure versions de totes les històries. Aquesta cosa de censurar obres de teatre perquè tracten determinats temes que algú li semblen inadequats, em sembla lleig. Crec que s'ha de poder parlar de tot mentre es faci d'una manera artística. És molt xulo poder veure diversos punts de vista a través de l'art.

Gairebé tota la seva trajectòria professional s'ha desenvolupat a Madrid malgrat ser català. Ha estat una decisió conscient?

— Jo em vaig traslladar a Madrid per estudiar interpretació. Més enllà de la meva formació, pensava que pel meu desenvolupament personal era bo sortir de la meva ciutat, Barcelona, i de la meva zona de confort. De fet, inicialment, volia marxar a Nova York, però llavors el meu pare [l'exjugador d'handbol del Barça Enric Masip] em va dir que potser era un pas massa gran per algú que no havia sortit mai de Barcelona i que tenia divuit anys. Vaig trobar una escola d'interpretació a Madrid, l'escola Corazza, on encara avui dia em formo. Sí que he tingut moments en què he estat a punt de fer projectes en català, però al final no ha passat mai. I mira que m'encantaria. De fet, m'agradaria fer més entrevistes en català, perquè sincerament crec que m'expresso millor en català.

Mencionava el seu pare, Enric Masip, executiu del Barça i exjugador d'handbol. El fet de tenir un cognom conegut pesa?

— En l'ambient de l'actuació no. Jo havia estat en el món de l'esport i allà sí que pesava, perquè et comparen. En el món de l'actuació no, perquè no és el seu món, encara que ell m'ha donat molt de suport. En el món de l'actuació puc sentir que el que he aconseguit és per mèrits propis. Sempre hi ha algú que t'ajuda, òbviament. Hi havia un actor del qual ara no recordo el nom que deia: "Jo no soc un home que s'ha fet a ell mateix perquè m'ha ajudat molta gent en el camí". Jo crec que s'ha de pensar en tota la gent que hi ha estat encara que només sigui per donar suport moral i no pensar que tot ho fas sol. Així i tot, sento que en el món de l'actuació no m'han regalat res.

Semblava destinat a dedicar-se a l'esport i, de fet, durant un temps va ser així. Com es va creuar l'actuació en el seu camí?

— L'actuació sempre havia sigut part de la meva vida. M'apassionava actuar, disfressar-me. En aquest sentit, era una mica l'artista de la família. A escola també em passava, en comptes de jugar a futbol, dibuixava. Sempre tenia aquestes inquietuds, però vaig acabar fent esport perquè era la manera de sentir que encaixava. L'esport m'ha ajudat en moltes coses, com ara entendre què és el treball en equip i la disciplina.

També li ha ensenyat a ser perseverant? És una qualitat necessària en l'actuació?

— Crec que en el meu cas la perseverança és una de les paraules que em defineix. Fins i tot quan no hi ha optimisme la perseverança et pot ajudar a tirar endavant. L'actuació és una carrera de fons molt incerta.

Va aparèixer a Veneno. És la sèrie que li va obrir les portes?

— Va ser la primera sèrie amb què vaig sentir que començava a tenir opcions d'accedir a personatges que valien la pena. Abans d'això havia fet molts papers puntuals i aparicions petites. Quan tens un paper que és més rellevant, ho notes.

La seva pròxima estrena és Punto Nemo, de Prime Video. Què pots explicar d'aquest projecte?

— Va sobre una expedició oceanogràfica formada per científics i militars que va a la zona del Pacífic on hi ha l'illa de plàstic. Hi ha una sèrie de successos que els porten a un lloc que es diu Punto Nemo... I no en puc dir res més!

Però podem esperar acció?

— Acció, suspens, aventura i una mica de terror.