Delictes d'odi

La minisèrie que rememora el primer crim racista d'Espanya

La sèrie documental 'Lucrecia: un crimen de odio' s'estrena aquest dijous a Disney+

Lucreia Pérez, en una foto d'arxiu
3 min

BarcelonaQuan a Europa la ultradreta té cada cop més força, Lucrecia: un crimen de odio, que arriba aquest dijous a Disney+, agafa els espectadors de la mà i els fa recordar el que és considerat com el primer crim racista a Espanya, l'assassinat a Aravaca (Madrid) de la immigrant dominicana Lucrecia Pérez, que va tenir lloc el novembre de 1992. L'estrena de la docusèrie, dirigida per David Cabrera i Garbiñe Armentia, coincideix amb el 30è aniversari de la celebració del judici.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Lucrecia Pérez va arribar a Espanya provinent de la República Dominicana buscant un millor futur econòmic, i durant un temps va treballar com a interna en una casa. Quan feia poc més d'un mes que era al país, va ser assassinada per quatre joves amb vincles amb ideologia d'extrema dreta. A través de quatre episodis de mitja hora, la sèrie explica la investigació de l'assassinat de Pérez i el judici posterior, que va acabar amb una sentència pionera que per primer cop incloïa l'agreujant de delicte d'odi. En la producció participen amics i familiars de Pérez, com la seva filla Kenia, que tenia sis anys i vivia a la República Dominicana quan la seva mare va morir. També hi apareixen policies i jutges instructors que van investigar el cas i periodistes que van ser testimonis directes dels fets, així com advocats dels inculpats i de l'acusació que van protagonitzar el judici.

Despertar de consciències

"El que fa que aquest sigui el primer crim racista és la sentència, que va sortir el 1994, just ara fa 30 anys, i que establia per primer cop que la motivació del crim havia estat racista i xenòfoba, conceptes que en aquell moment no estaven tipificats com a agreujants al Codi Penal. Això no existia. En aquell moment estava en discussió una reforma al Codi Penal, que es va aprovar un any després de la sentència, i el cas Lucrecia va tenir molta influència a l'hora d'incorporar el racisme com a agreujant", explica David Cabrera. Per al director, l'assassinat de la Lucrecia és un dels tres crims d'odi –els altres serien l'assassinat de Sònia Rescalvo i el de Guillem Agulló– que van despertar la consciència social de la població espanyola dels anys 90. Amb l'assassinat de la Lucrecia hi va haver manifestacions arreu de l'estat espanyol.

Sobre els vincles amb el moment present, amb partits d'ultradreta com Vox al Parlament espanyol, Garbiñe Armentia reivindica la vigència de la història de la Lucrecia, que creu que funciona com a mirall de la societat. "Nosaltres no volem donar respostes sinó provocar preguntes. Em sembla que molts espectadors, quan vegin les imatges dels anys 90 del documental, veuran coses que trobaran inquietantment actuals", diu Cabrera.

Algunes de les imatges a les quals fa referència Cabrera és material d'arxiu televisiu que recull el testimoni de diferents veïns d'Aravaca que donaven la seva opinió sobre la presència de dominicans a la seva zona i que, en alguns casos, ho feien amb discursos xenòfobs. "La primera impressió que vam tenir repassant el material era que es deien coses molt bèsties. Era una societat menys autoconscient i menys políticament correcta. Arriben a dir coses que avui dia són impensables", assegura Armentia. "Si ara preguntessis pel carrer és possible que, com que som més autoconscients, la gent no digués certes coses a càmera, però que no ho diguin no vol dir que no ho pensin", diu Cabrera, que assegura que amb la història de la Lucrecia ha après que la temperatura social va pujant i baixant. "Quan es donen certes condicions socials, hi ha gent que se sent més desacomplexada per expressar missatges que habitualment no estan ben vistos socialment", argumenta.

stats