Netflix acaba d’estrenar No estás sola: la lucha contra la Manada, un documental d’una hora i mitja que té la virtut d’anar més enllà de la investigació de la violació grupal que es va produir a Pamplona el juliol del 2016. No és un true crime, tot i posar el focus en els detalls d’un delicte greu. Tampoc és una producció sensacionalista malgrat centrar-se en una violació que, en el seu moment, va excitar la morbositat dels mitjans de comunicació. No estás sola: la lucha contra la Manada s’ha d’entendre com una anàlisi de la transformació cultural, social, legislativa, judicial i política que es produeix arran d’una terrible agressió sexual que ens va commocionar, sobretot que la justícia respongués amb negligència i biaix sexista.
El documental comença amb un muntatge que alterna les declaracions de les primeres persones que atenen la víctima amb imatges dels Sanfermines. Hi ha un subtil simbolisme en la part visual, per intentar transmetre l’hostilitat i l'aspresa d’aquell moment. També la barreja de contextos oposats. El drama i la celebració com un còctel difícil de digerir i que amaga una recepta complexa, amb riscos i tragèdies anteriors. El documental fa servir la veu d’actrius per reproduir textualment el testimoni de les víctimes de la Manada. Potser el to afectat i llastimós de la interpretació és el que grinyola, perquè en la teatralitat hi ha un intent d’influir emocionalment en un cas que no necessita aquest afegit.
La part de reconstrucció de la investigació és trepidant, fins i tot heroica. Transmet una atmosfera de ficció policial on tot es resol amb una eficàcia prodigiosa malgrat l’enorme dificultat que amagava el cas. Buscaven una agulla en un paller, però la van trobar. La selecció d’imatges d’arxiu i de càmeres de seguretat que permeten reproduir els fets és excel·lent. El banc on plora asseguda la víctima després de la violació i on rep ajuda adquireix després un valor simbòlic en el relat: explicarà el pas del temps.
El documental recorre al crim de Nagore Laffage, la noia que va ser assassinada vuit anys abans també durant els Sanfermines. Una altra història d’injustícia i biaix sexista en la sentència. Serveix per oferir un retrat de la cultura de la violació al país. No estás sola: la lucha contra la Manada és una crítica al sistema legislatiu i judicial, també una denúncia al paper dels mitjans de comunicació que van convertir en celebritats televisives els responsables de la violació i van revictimitzar la víctima. També plasma el punt d’inflexió que va suposar a nivell social i cultural, amb una evolució en la percepció de les agressions sexuals i la manera d’actuar. I com aquesta resposta popular va acabar tenint repercussions estructurals. Potser el documental peca d’una èpica excessiva, a l’estil Netflix, per descriure una transformació global que encara no és completa, ni tan sols del tot eficaç. Però, com a mínim, serveix per avaluar una etapa de progrés i sensibilització col·lectiva pel que fa als drets de les dones i per entendre quins són els mecanismes que fan possible que la societat avanci.
