Per què les adaptacions literàries estan més de moda que mai? Cinc sèries imprescindibles basades en llibres

BarcelonaTradicionalment, el món audiovisual ha recorregut a la literatura com a font d'inspiració. En els últims anys, però, la dependència de les sèries dels èxits editorials s'ha fet més evident que mai. És estrany el mes en què almenys una de les estrenes no està basada en un llibre o una saga de llibres. Fenòmens seriòfils col·lectius, com Joc de trons i Los Bridgerton, es basen en sagues editorials. També és una adaptació d'una novel·la la darrera guanyadora a l'Emmy a millor drama, Shogun. Aquest mes una de les estrenes més esperades és No digas nada, translació a la pantalla petita del bestseller de Patrick Radden Keefe No diguis res (Periscopi). Per la seva banda, aquest novembre Netflix estrenarà una adaptació cinematogràfica de Pedro Páramo, una de les obres cabdals de la literatura llatinoamericana, i Filmin sumarà al seu catàleg dues temporades més de Shetland, que es basa en les novel·les negres d'Ann Cleeves.

L'audiovisual sembla haver perdut part de la seva capacitat per generar històries noves, però en canvi té bon ull per detectar llibres que poden funcionar en pantalla. Davant el gran volum d'oferta que hi ha actualment a les plataformes, triem cinc propostes per a literats de pantalla.

Una de les últimes adaptacions que ha arribat a les plataformes és aquesta nova versió de Como agua para chocalate, novel·la de Laura Esquivel que ja sap què és l'èxit audiovisual gràcies a la pel·lícula que en va fer Alfonso Arau el 1992. Realisme màgic, un amor impossible i el menjar com a element de seducció, aquestes tres característiques es mantenen en la nova producció, impulsada per Salma Hayek, que exerceix de productora d'una sèrie que posa tota la carn a la graella pel que fa a l'ambientació. Ambientada al Mèxic de la Revolució, la ficció també adapta Los diarios de Tita, la continuació de Como agua para chocolate, que Esquivel va publicar el 2016.

Una de les joies de la corona d'AppleTV+ és aquesta saga familiar, basada en la novel·la de la coreana-americana Min Jin Lee, que en les seves obres sol tractar la diàspora coreana, una temàtica que coneix de primera mà com a filla d'immigrants instal·lats als Estats Units. A Pachinko la immigració hi té un paper central: a la primera temporada, els espectadors veuen com la jove Sunja abandona la seva Corea natal per instal·lar-se al Japó per començar de zero després de quedar-se embarassada d'un home casat. L'adaptació televisiva opta per ajuntar les diferents línies temporals, establint paral·lelismes entre la Sunja i el seu net, ja nascut al Japó però que no se sent japonès del tot. Com a Como agua para chocolate, el menjar és un dels grans vehicles de comunicació de tots els personatges, un vincle emocional amb la terra d'origen de tots ells. Malgrat ser una de les produccions d'AppleTV+ amb una qualitat més elevada, el fet de ser una sèrie quasi íntegrament en coreà i japonès fa que tingui problemes per arribar a un públic ampli.

Javier Giner, que fa anys que treballa en el món del cinema com a responsable de premsa, es va obrir en canal en el seu llibre autobiogràfic Yo, adicto (Paidós), en el qual relatava amb tots els detalls el seu procés de desintoxicació de la cocaïna, l'alcohol i el sexe. Aquell exercici d'honestedat es va publicar el 2021 i tres anys després n'ha arribat la versió televisiva, amb Oriol Pla com a alter ego de Giner. Yo, adicto està estructurada com una minisèrie de sis episodis que vol donar esperança a les persones que estiguin passant per situacions similars. "Si no tingués una concepció esperançadora de la humanitat no hauria fet aquesta sèrie", deia Giner durant la presentació de la ficció a Barcelona.

Els lectors d'Elena Ferrante saben bé que entrar en el seu univers pot ser una experiència fascinant i addictiva. La tetralogia de L'amiga genial, publicada per La Campana en català, explica la relació d'estranya dependència entre dues amigues, la Lila i la Lenù, nascudes en un barri pobre de Nàpols. Tot i compartir orígens, acaben tenint trajectòries vitals molt dispars. Aquest setembre, Max va estrenar la darrera temporada de la sèrie, que adapta la quarta novel·la de la saga, La nena perduda. La celebritat de la novel·la de Ferrante es va veure refermada aquest any quan el New York Times va triar L'amiga genial com el millor llibre del segle XXI segons la votació de 500 experts.

Darrerament, una de les grans fonts d'inspiració i negoci de les sèries de televisió són les novel·les romàntiques o roses, fins ara molt menystingudes. En aquesta categoria entra Rivals, una de les novetats més recents de Disney+. Aquesta comèdia amb to de fulletó i grans quantitats de sexe es basa en una de les onze novel·les que formen la saga Ruthsire Chronicles, de la britànica Jilly Cooper. Una sèrie que ha de ser entesa com un entreteniment i que ens trasllada als anys 80 i al món de les rivalitats televisives.