"Com pitjor època estàs passant, més t'acostes a la fe"
El director català roda la sèrie 'Los sin nombre' (Movistar Plus +), basada en la mateixa història que la pel·lícula de Jaume Balagueró
Sant Cugat del VallèsPer a un pare o una mare no hi pot haver una situació més terrorífica que perdre un fill. Pau Freixas, director català i pare de dos fills, reconeix que el punt de partida de la seva nova sèrie, Los sin nombre, el trasbalsa i que després de cada sessió de rodatge ha de fer una mica de descompressió. El títol de la ficció segurament sonarà als espectadors perquè és el mateix que el de la pel·lícula de Jaume Balagueró que va protagonitzar Emma Vilarasau el 1999, Els sense nom. No és casualitat: els dos projectes són adaptacions d’una novel·la de Ramsey Campbell. La diferència és que la sèrie de Pau Freixas i Pol Cortecans, que es podrà veure a Movistar Plus+ l’any vinent, es mou en el terreny del thriller psicològic i deixa de banda el gènere del terror en el qual està especialitzat Balagueró.
A Los sin nombre, la Claudia (Miren Ibarguren) és una dona que va perdre la filla, l’Ángela, de manera traumàtica. Passats set anys, quan semblava que ja començava a superar el trauma, rep una trucada que li diu: "Mama, soc l’Ángela. ¡Si us plau, vine a buscar-me!" Aquest missatge dona esperances a la Claudia, que comença la cerca de la nena amb l’ajuda de l’inspector Salazar (Rodrigo de la Serna ), que en el seu moment va portar el cas de la desaparició de la criatura, i la Laura (Milena Smit), una noia que està convençuda que l’Ángela li va salvar la vida en un accident de cotxe gràcies a uns suposats poders especials.
Pau Freixas rep els periodistes durant una jornada de rodatge a Sant Cugat del Vallès. L’equip està filmant en una casa imponent de formigó, grans finestrals i molt vidre que sembla feta expressament per ser escenari d’un thriller psicològic. El director admet que en les onze setmanes que fa que roden –en total en seran quinze– han hagut d’encabir-se en localitzacions petites i fosques que s’assemblen ben poc al lloc on es troben avui. "Jo no soc una persona que gaudeixi del terror; en canvi, sí que m’agrada molt el thriller. Quan vaig entrar en el projecte i vaig començar a posar-hi la meva part d’ànima tot va virar cap a un thriller que sí que té moments impactants, però que apel·la molt més al misteri i l'emocionalitat", detalla el director, que explica que Los sin nombre tindrà format de minisèrie. A Sant Cugat del Vallès hi ha un dels escenaris importants de la sèrie, la casa on viu la Laura, però la producció ha passat per molts altres escenaris catalans, com ara Vidrà (Osona) i Poblenou del Delta.
Endinsar-se en el gènere del thriller psicològic permet posar damunt la taula qüestions com la fe i "a què està disposada a creure la gent per poder tirar endavant la seva vida". Per la seva banda, el guionista Pol Cortecans assegura que la sèrie sempre és en un llindar que "es mou entre el que és hiperrealista i el que pot ser paranormal". "Com pitjor època estàs passant, més t'acostes a la fe i a voler creure en coses que estan per sobre del que veiem", remarca Freixas.
Una sèrie d'alta intensitat
L'encarregada de carregar bona part del pes emocional de la minisèrie és Miren Ibarguren, que hi interpreta la Claudia, la mare decidida a trobar la filla. Després d'una llarga trajectòria en la comèdia amb sèries com Aida i La que se avecina, l'actriu basca fa el salt al drama. "El paper de la Claudia és una autèntica gimcana", diu Ibarguren, que reconeix que li ha tocat interpretar moments molt desagradables. La intèrpret assegura que una de les claus per poder sobreviure a un rodatge en què ha hagut d'entrar en estats emocionals molts forts –"és una sèrie plena de pics i amb molt poques valls", diu– ha estat aprendre a treure's de sobre l'angoixa que arrossega el seu personatge. "Després d'acabar una escena dramàtica el millor que pots fer és fer una mica el burro perquè si no t'ho endús a casa", afirma. D'això en queda constància durant el rodatge de l'escena que es filma a Sant Cugat. Després d'uns diàlegs tensos, el director crida "tallem" i els actors s'esbraven cantant o, fins i tot, parlant d'ocells i flors.
"El Pau ha volgut fugir del gènere i fer una sèrie d'actors en la qual es pugui veure la imperfecció i on tot, la sorpresa o l'angoixa, no estigui tan mesurat", explica Milena Smit, que defineix el seu personatge com una dona que és "pura fe" perquè està convençuda que l'Ángela és una nena miraculosa. L'altre vèrtex del triangle és Salazar, interpretat per Rodrigo de la Serna, un expolicia "amb seriosos problemes d'identitat". A través de la recerca de la filla de la Claudia, "intenta reconstruir una mica la seva vida" després de caure en un pou molt profund.
Els tres actors coincideixen a lloar Freixas i l'ambient de rodatge que crea. "És un director amb qui es treballa molt bé i de manera molt fàcil. No hi ha rols ni egos. S'hi pot discutir i fer-hi aportacions. Ell té ben pensat què ha d'aprofitar de cada moment i no et força a fer coses innecessàries. Això s'agraeix quan són rodatges tan llargs, perquè et desgastes menys", detalla Smit.