L’alquímia secreta de Bruce Springsteen
La plataforma Disney+ acaba d’estrenar el Road Diary de Bruce Springsteen, un documental dirigit per Thom Zimny que aixeca acta de la seva última gira pels EUA i Europa. La producció està pensada per als seus fans incondicionals. Només començar, veiem el Boss penetrant en un passadís fosc després de creuar una porta il·luminada, com passa en els concerts. És una manera de dir-nos que avança cap a una història que el portarà cap a un camí d’introspecció. Les càmeres ens fan testimonis de la primera trobada de Springsteen amb la E Street Band després de sis anys sense tocar junts. “Tocar en directe ha constituït una part profunda i essencial del que soc i que li dona sentit a la meva existència”, diu el Boss. El documental permet que l’espectador pugui observar les dinàmiques de la banda i la manera de relacionar-se d’una manera privilegiada, immiscint-se en converses que es desenvolupen en múltiples direccions. A poc a poc, anirem veient com l’espectacle va adquirint forma. El cantant explica que en la llista de cançons triades per al tour ell sempre pretén explicar una història. I el que farà aquest Road Diary és explicar-nos també una història paral·lela que té a veure amb l’evolució personal del protagonista. El Boss esdevé la veu del narrador, amb un cert component místic. És com si parlés amb ell mateix. Els altres companys de la E Street Band s’asseuen davant de la càmera per anar explicant com treballen, què suposa acompanyar Springsteen i la comunió que existeix en el grup. Comenten les diferències que s’estan produint respecte a etapes anteriors. Ens trobem un cantant que incorpora l’error com a part de l’autenticitat de la seva feina. Un líder que agafa un altre ritme, que aprèn a delegar, que no vol portar l’equip a l’extenuació. I un espectacle que manté el difícil equilibri entre la màxima preparació i l’espontaneïtat que permet la veterania.
A Road Diary es confronten dues realitats de manera implícita. És la contraposició entre un protagonista que es mostra incombustible, amb ganes de mantenir-se sempre actiu i que necessita les gires i el contacte amb el públic per sentir-se viu. I, d’altra banda, una realitat indiscutible, la del pas del temps inexorable, que un dia arribarà al seu final. És una mena de compte enrere que no es vol acceptar. La frase que Springsteen manlleva a Jim Morrison ho resumeix molt bé: “Oh, gran creador del que existeix, concedeix-nos una hora més per executar el nostre art i per perfeccionar les nostres vides”.
El documental segueix pràcticament l’estructura emocional dels seus concerts, des dels passatges més intimistes a moments d’una grandesa exultant. El Boss esdevé també una mena de força espiritual, gairebé religiosa, amb instants una mica catàrtics. A Road Diary és com si ens descobrissin l’alquímia secreta que hi ha darrere la màgia de Springsteen, però, a la vegada, comprovem que la fórmula és irrepetible i única perquè té a veure amb alguna cosa molt terrenal: els vincles personals i el camí que han fet junts. Per cert, després dels crèdits hi ha un petit extra de regal. No tingueu pressa per apagar la televisió.