'Killing Eve': adeu a l'assassina més 'chic' de la televisió

BarcelonaDes que Killing Eve es va estrenar, l'any 2018, els espectadors han sigut testimonis de la pertorbadora relació entre la Villanelle (Jodie Comer), una assassina a sou amb un fetitxisme per la moda, i l'Eve, una funcionària de l'MI6 [els serveis secrets exteriors britànics] amb l'armari més avorrit del món. La teoria diu que dues dones que encarnen dos pols oposats de la llei (i de la vida) s'haurien de repel·lir però, temporada rere temporada, Killing Eve ha transformat el joc del gat i la rata en una història d'atracció fatal. L'assassina més chic de la televisió –la Villanelle ha marcat tendència amb el seu gust extravagant i grandiloqüent– s'acomiada definitivament dels seus seguidors a partir d'aquest diumenge, dia en què HBO Max estrena la quarta entrega.

Més enllà dels assassinats i les missions que han portat les protagonistes a viatjar arreu del món (inclosa Catalunya), el cor de Killing Eve és, sense cap mena de dubte, l'estira-i-arronsa entre les dues protagonistes, una relació que les actrius principals es neguen a etiquetar però que és a mig camí entre la pulsió sexual i la fascinació malaltissa. "Quan la gent em pregunta coses com «Què és aquesta relació?», se'm fa realment difícil contestar", explica Comer en una entrevista a The New York Times. La seva companya de repartiment, Sandra Oh, li dona la raó i remarca que es tracta d'una pregunta tan "reduccionista" com definir la sèrie com un joc del gat i la rata. "És una etiqueta massa fàcil. Per a mi, la sèrie realment explora la psique femenina i com aquestes dues dones es necessiten l'una a l'altra", assenyala l'actriu.

La quarta i última temporada seguirà posant el focus en el lligam entre la Villanelle i l'Eve, i com a mostra el primer episodi d'aquesta entrega, que inclou una escena inspirada directament en un dels moments més romàntics de la Romeo + Juliet de Baz Luhrmann, l'instant en què els dos protagonistes, interpretats per Leonardo DiCaprio i Claire Danes, es miren a través d'una peixera i es queden embadalits l'un amb l'altra.

Un èxit de crítica

La combinació de thriller i personatges amb profunditat psicològica ha fet que Killing Eve fos molt ben acollida per la crítica des de la seva primera temporada. La sèrie va estar nominada als Emmy com a millor drama el 2019 i el 2020, però han sigut les interpretacions de les dues protagonistes les que més lloances s'han endut. Jodie Comer es va endur l'Emmy a millor actriu dramàtica el 2019, arrabassant-li el guardó a Sandra Oh, nominada tres vegades consecutives pel paper d'Eve Polastri. Els reconeixements també s'han estès a les secundàries com ara Fiona Shaw, l'actriu robaescenes que dona vida a la Carolyn, l'excap de l'Eve, que en aquesta quarta temporada treballa com a agregada cultural del Regne Unit a Mallorca.

Un dels fets distintius de Killing Eve és que la sèrie canvia de showrunner cada temporada i sempre opta per una dona creadora. La impulsora de la sèrie, i artífex de la bona acollida inicial, va ser Phoebe Waller-Bridge, que es passava al thriller després de crear i protagonitzar Fleabag, una de les ficcions més influents de l'última dècada. A la segona temporada, Waller-Brigde, que encara és productora executiva de la ficció, va donar el relleu a la també actriu –va ser la Camila de The Crown– Emerald Fennell. Quan Fennell va deixar la sèrie per concentrar-se en el seu debut cinematogràfic, Una joven prometedora, va ser Suzanne Heathcote qui va agafar les regnes de Killing Eve. L'encarregada de cloure la sèrie ha sigut Laura Neal, guionista amb galons que ha format part de l'equip de Sex education.

"L'ambigüitat de la relació és el primer que em va atreure de la sèrie", assegura Neal, que detalla que el final de Killing Eve no és només obra seva. "Digue'm qualsevol possible final i segur que ja l'hem discutit. Killing Eve podria tenir vint-i-cinc finals meravellosos. No l'he creat jo sola, l'hem fet amb tot l'equip de guionistes i tenint moltes converses amb la Sandra, la Jodie i la Fiona. Finalment, ens hem quedat amb el que creiem que era més autèntic", remarca.