La joia oculta de les plataformes que estrena nova temporada

BarcelonaÉs una sèrie de gran sensibilitat i amb una cinematografia preciosa, però per al gran públic és una gran desconeguda. No ho és tant per a la premsa especialitzada, que la considera una de les millors ficcions del moment. Pachinko, una de les grans joies ocultes de la plataforma Apple TV+, estrena aquest divendres la seva segona temporada, un nou episodi de l'èpica història d'emigració d'una família coreana durant diverses generacions. Si quan es va estrenar la primera entrega, el març del 2022, el repartiment de la sèrie era pràcticament desconegut pels espectadors, amb la segona això ha canviat: entre les actrius de la sèrie, hi torna a haver Anna Sawai, ara tota una estrella gràcies a l'èxit de Shogun (de fet, la intèrpret neozelandesa d'origen japonès podria guanyar l'Emmy a millor actriu dramàtica aquest setembre). També forma part del càsting Youn Yuh-jung, guanyadora d'un Oscar a la millor actriu secundària per Minari.

La sèrie d'Apple TV+ és l'adaptació de la novel·la homònima de Min Jin Lee, que aquest any va ser triada pel New York Times com un dels cent millors llibres del segle XXI. Al llibre, l'autora coreanoamericana relata la vida de quatre generacions d'una família coreana, primer a la Corea ocupada pels japonesos a principis del segle XX i, després, al Japó, des dels anys de la Segona Guerra Mundial fins a la dècada dels 80. La sèrie arrenca amb una història d'amor, però el seu nucli és el relat de l'enyorança de la terra (en el cas de la protagonista, la Sunja, de Corea) i les discriminacions patides pels coreans al Japó. A través del net de la Sunja, el Solomon, ja nascut al Japó, s'explora les dificultats per conjurar orígens i país d'acollida. Pachinko, títol de la sèrie, fa referència al nom que reben al Japó els salons de màquines escurabutxaques, un dels llocs on es permetia treballar a la població d'origen coreà.

La primera temporada començava el 1915 a Corea, mentre que la segona ens situa el 1945, fent un salt de set anys respecte al final de l'anterior entrega. En plena guerra, la Sunja viu la misèria en què està sumida la ciutat d'Osaka arran de la pressió exercida per l'èxit nord-americà i l'escassetat d'aliments. La situació amenaça la supervivència de la seva família i la seva font d'ingressos, que és la venda ambulant de kimtxi, el plat tradicional coreà fet amb vegetals fermentats. La protagonista es trobarà davant el dilema de si confiar o no en una persona que va ser molt important en el seu passat. La sèrie continua tenint dues línies temporals, ja que en paral·lel al relat ambientat a la Segona Guerra Mundial els espectadors poden seguir la vida del Solomon al Tòquio del 1989. "Tal com va fer en la seva espectacular primera temporada, la sèrie continua teixint un ampli tapís emocional que abasta dècades en el temps amb moments grans i petits que et deixen bocabadat", assegura el crític de Collider Chase Hutchinson.

Connexió amb el K-pop

Tot i que Pachinko és tècnicament una producció nord-americana, el seu cor és coreà i, per tant, no podia deixar de banda l'enorme influència del K-pop arreu del món. En aquesta segona temporada, la sèrie ha fitxat la cantant Rosé, membre del popular grup Blackpink (Lisa, una altra de les seves cantants, acaba d'estrenar col·laboració amb Rosalía), perquè faci una versió del tema Viva la vida, de Coldplay. La cançó no només sona al tràiler sinó que també s'escoltarà en l'últim episodi de la temporada. No és la primera vegada que Rosé versiona la banda britànica: fa dos anys va penjar un vídeo a YouTube en què interpretava el mateix tema que ara serveix de banda sonora a Pachinko.

Tot i comptar amb el favor de la crítica, amb la seva primera temporada només va aconseguir una nominació als Emmy, pels seus títols de crèdit inicials, creats, entre altres, per Angus Wall, col·laborador de David Fincher durant dècades. En la capçalera, apareixien tots els personatges ballant en un pachinko al so de la cançó Let's live for today, de The Grass Roots. Malgrat que era un dels seus senyals d'identitat, en aquesta temporada els títols de crèdit han estat lleugerament modificats: ara hi apareixen molts més personatges i hi sona un altre tema de The Grass Roots, Wait a million years.