Un 'Joc de trons' "sense grapa" i "massa Targaryens": què opina la crítica de 'La casa del dragón'?

BarcelonaQuan HBO Max va anunciar que es plantejava fer diversos spin-offs de Joc de trons sabia que, fos quin fos el resultat final, la nova sèrie sempre seria comparada amb l'original. Les comparacions són odioses, i en aquest cas inevitables, no només perquè Joc de trons és el gran èxit de la HBO sinó perquè és un dels últims fenòmens televisius de masses. Des d'aquest dilluns ja està disponible a la plataforma el primer episodi de La casa del dragón, la nova incursió d'HBO Max en el món de George R.R. Martin i Ponent, i moltes de les crítiques assenyalen els paral·lelismes i les diferències entre la sèrie mare i el seu plançó. Ambientat 200 anys abans dels fets que explicava la sèrie original, el nou drama se centra en els problemes successoris dels Targaryen, que posen en perill la seva continuïtat al capdavant dels Set Regnes i el Tron de Ferro. A diferència dels espectadors, els crítics han tingut accés a sis dels deu episodis de la primera temporada. Què li ha semblat la sèrie a la premsa internacional?

El New York Times assegura que, tot i compartir molts elements amb Joc de trons, la nova sèrie té "un esperit feble" i sembla que els creadors hagin volgut domesticar l'univers original. "Si busqueu un tractat sobri sobre els deures i les obligacions en un regne i en una família i sobre les mecàniques de la primogenitura –alguna cosa semblant al Joc de trons de la primera temporada, abans que s'inclinés cap a l'espectacle i els pressupostos esdevinguessin astronòmics– esteu de sort. És possible que estigueu menys entusiasmats quan aneu més enllà de la meitat de la temporada i això sigui tot el que us doni la sèrie", diu el crític Mike Hale.

L'especialista de la capçalera nord-americana remarca que es nota que La casa del dragón ha volgut corregir alguns dels aspectes més criticats de Joc de trons. "El sexe i la violència no són tan abundants a La casa del dragón, i tenen lloc de manera menys natural. La nuesa està més cuidada i és més conscientment elegant, apareixent com un diorama d'un museu d'història natural", diu.

Més optimista que el New York Times és el Wall Street Journal. El crític John Anderson assegura que la "inquietantment violenta i grandiloqüent La casa del dragón és un èxit dramàtic, tan captivador com qualsevol temporada de Joc de trons". En la mateixa línia s'expressa la crítica del Guardian, Lucy Mangan. "En resum, hi ha tot el que hi havia a la bona època de Joc de trons. Diversió, energia, una imatge fantàstica i un so acceptable. I això, després de l'estrany i pobre final d'una sèrie que va ser un èxit espectacular, és un alleugeriment", assegura Mangan, fent referència al desencant que va provocar el final de Joc de trons. Tant el Guardian com el Telegraph donen a La casa del dragón quatre estrelles de cinc.

Perruques desafortunades

Si a Joc de trons hi havia un estol de personatges procedents de diferents famílies nobles, a La casa del dragón pràcticament tota l'acció se centra en el si d'un mateix clan, els Targaryen, fàcilment reconeixibles per les seves cabelleres de color ros platí. "A algunes persones els queden bé les perruques rosses dels Targaryen, però no a tothom", diu en to de broma el crític de sèries del Hollywood Reporter, Daniel Feinberg, que reconeix que el problema de la sèrie no són les perruques sinó la falta de diversitat de personatges, personalitats i localitzacions.

Tot i els errors que hi detecta, Feinberg té paraules d'elogi per a la que creu que pot ser la gran revelació de la sèrie, l'actriu Milly Alcock, que interpreta la versió adolescent de Rhaenyra Targaryen, una de les grans protagonistes de La casa del dragón i candidata a agafar el relleu d'Arya Stark o Daenerys Targaryen com a personatge icònic. "Milly Alcock és la gran estrella dels primers episodis. Ofereix una actuació assertiva a cavall entre la innocència infantil i la maduresa cada cop més ardent", assegura.

El Hollywood Reporter no és l'únic mitjà que lloa Alcock. També ho fa la revista Rolling Stone, que considera que la trama de la Rhaenyra és una de les poques que poden despertar l'interès dels espectadors. El crític Alan Sepinwall opina que a La casa del dragón li falta grapa i que és incapaç de generar espurnes de vida. "Per als fans als quals els interessava més Ponent i la seva història, això [la falta d'espurna] potser no importa. Tant és quants dracs de CGI ofereixi, la nova sèrie no revifarà el foc dels cors dels espectadors que estimaven Joc de trons pels personatges que hi sortien i no pel món que mostrava".

L'èxit de Joc de trons va ser gradual, i el nombre de seguidors va créixer de manera exponencial a mesura que estrenava temporades. Si bé els primers episodis de La casa del dragón no han sigut rebuts amb entusiasme unànime, això no vol dir que el drama fantàstic no pugui anar agafant volada fins a aconseguir una legió de fans. La crítica només ha vist sis dels deu capítols i els seguidors de Joc de trons ja saben que Martin és el rei dels girs de guió.