J.D. Vance i Kamala Harris fan trontollar els rànquings de les plataformes de 'streaming'

BarcelonaLa cursa electoral dels Estats Units, cada vegada més aferrissada, s'ha traslladat també a les plataformes de streaming. Des que J.D. Vance s'ha perfilat com el candidat de Donald Trump a la vicepresidència i Kamala Harris s'ha guanyat la confiança dels demòcrates per substituir Joe Biden com a presidenciable, han reaparegut en els rànquings dues propostes televisives que, més o menys indirectament, incideixen en les eleccions del 5 de novembre: la pel·lícula Hillbilly Elegy (Netflix), que adapta el llibre de memòries homònim que Vance va publicar abans de fer carrera política dins el partit republicà, i la sèrie Veep (Max), que tot i ser una ficció fa pensar clarament en la biografia de Harris. L'expectació per aquesta campanya electoral, potser la més accidentada dels últims temps, ha fet que aquests títols de fons d'armari fins i tot s'hagin imposat a les novetats de l'estiu.

Hillbilly Elegy (2020) s'ha mantingut quinze dies en la llista de les deu pel·lícules més vistes de Netflix. El dilluns 15 de juliol, poc després que Vance s'imposés als altres candidats, el film sobre la seva joventut va enfilar-se a la segona posició i, dues setmanes més tard, aguanta encara en el vuitè lloc. Si diumenge, quan els rumors ja es fixaven en el senador d'Ohio, la pel·lícula va acumular 1,5 milions de minuts de visualització, l'endemà, ja amb el resultat final, la xifra va pujar fins a 19,2 milions de minuts, segons va informar la plataforma d'audiències Luminate. Aquesta tendència també ha afectat el llibre homònim, traduït al català com Una família americana (Ara Llibres), que la setmana passada va entrar a la llista de més venuts d'Amazon. La sèrie Veep, d'altra banda, va posicionar-se el dilluns 22 de juliol a la llista dels títols més vistos de Max després que Biden avalés Harris com a candidata. De diumenge a dilluns, la sèrie va passar de 486.000 minuts de visualització a 2,2 milions de minuts, segons Luminate. "La pregunta real és si estem superant les vendes de Hillbilly Elegy", va publicar a X el showrunner de la sèrie, David Mandel, portant així la pugna entre demòcrates i republicans al terreny cinematogràfic.

L'ascensor social de J.D. Vance

Quan Vance va escriure les seves memòries, no només va retratar la biografia particular de la seva família, sinó que va embolcallar-la d'un missatge moral que entronca de ple amb el somni americà: tot i haver viscut una infància marcada per la pobresa, amb una mare drogoaddicta que malvivia en un entorn hillbilly (el terme pejoratiu que es fa servir per designar les comunitats rurals i marginades dels Estats Units), el jove polític va aconseguir capgirar el seu destí, estudiar dret a la prestigiosa Universitat Yale i formar una família estable i sense penúries econòmiques.

L'ascensor social es compleix, en aquest cas, d'una forma tan exemplar que resulta temptador preguntar-se si, a Vance, el relat de la seva pròpia vida l'ha afavorit a l'hora d'escalar posicions dins les files republicanes. L'adaptació cinematogràfica, dirigida per Ron Howard, emfasitza el contrast entre la degradació de Middletown i la sofisticació de Yale i ens fa plantejar fins a quin punt és possible trencar del tot amb els orígens familiars. Protagonitzada per Gabriel Basso, Amy Adams, Glenn Close i Haley Bennett, la pel·lícula es manté bastant fidel a les memòries de Vance i, per tant, els espectadors hi poden trobar un perfil molt complet del número 2 de Trump. Els responsables de màrqueting saben que una bona història de superació pot propiciar una campanya política eficaç.

Una ficció profètica

Selina Meyer, el personatge principal de Veep, és la vicepresidenta dels Estats Units fins que, per una decisió d'última hora, el seu superior abandona la cursa electoral i li passa el relleu de la presidència. No és un personatge inspirat en Kamala Harris, ni tan sols una versió ficcionada. De fet, la sèrie es va publicar entre el 2012 i el 2019, quan Harris encara no ocupava la primera línia política. Ara bé, les coincidències entre la realitat i la ficció són tan clares que molts espectadors han omplert les xarxes socials de bromes i mems des que Harris s'ha reafirmat com la successora de Biden. L'actriu Julia Louis-Dreyfus, que encarnava el paper de la presidenta fictícia, ha acaparat gairebé tanta atenció com Harris.

El creador de la sèrie, Armando Iannucci, s'ha mostrat molt crític amb l'analogia. "Els mitjans em van preguntar si m'agradava la comparació –escrivia el divendres 26 de juliol al New York Times–. La resposta és que no, no m'agrada. Estic extremament preocupat. No pas per Harris. Estic segur que aportarà molta intel·ligència a la campanya, que fa molta falta. El que em preocupa és que la política s'ha convertit en entreteniment fins a tal punt que, per trobar sentit al moment actual, el primer que fem és contrastar-lo amb una sitcom". Iannucci ha aprofitat per mullar-se a favor de la candidata demòcrata: "El que està passant [en aquesta campanya] és més boig que Veep i terriblement seriós. Són fets reals, no ficcions melodramàtiques, i tenen un impacte real en les nostres vides. En funció de qui guanyi, o bé continuarem els intents de frenar el canvi climàtic o bé li girarem l'esquena. Els sistemes legal i electoral d'Amèrica funcionaran en representació de la gent o bé estaran dissenyats segons la imatge dels que es poden permetre l'advocat més fastigosament persistent".