El valor de la intimitat
La viralització d’un vídeo sexual de l’actor Santi Millán sense el seu consentiment ha catapultat al número 1 de Netflix una sèrie que parla de les conseqüències de veure exposada públicament la intimitat d’una manera forçada i indesitjada. A Intimidad s’entrecreuen dues històries que tenen en comú aquesta situació amb dues víctimes molt diferents. Per una banda, l’alcaldessa de Bilbao, que ha estat gravada sense el seu coneixement mentre mantenia relacions sexuals en una platja amb el seu amant. El vídeo s’escampa per les xarxes socials i salta als mitjans convertit en un escàndol polític. I, per l'altra, la treballadora d’una fàbrica víctima d’una pornovenjança que és humiliada pels companys de feina quan les imatges circulen pels mòbils de la gent de l’empresa.
Intimidad és una sèrie que es desenvolupa al País Basc i que utilitza els paisatges com a potenciadors estètics del relat i com a generadors d’un estat d’ànim. Passem del context més urbà, elegant i cosmopolita a les costes més inclements i feréstegues. De l’agressivitat i fredor dels racons industrials a la pau del verd de les muntanyes. És una sèrie que t’arrossega per la potència del drama, la intriga del thriller polític i la calidesa narrativa. També es fa evident que vol fer arribar un missatge a l’espectador de caràcter més social. Tal com està estructurat el guió i com estan construïts els diàlegs hi ha una discreta, pràcticament sibil·lina, voluntat d’alliçonar l’audiència perquè entengui, primer, que difondre vídeos de caràcter sexual és delicte, que les persones afectades per aquesta situació són víctimes, que els judicis morals al voltant del sexe conformen una violència que revictimitza i que hi ha una perspectiva de gènere associada a tot plegat. Quan les dones són les que protagonitzen els vídeos sexuals hi ha un estigma complementari, un desprestigi humà, que, en canvi, en els homes s’interpreta com a símptoma de potència i vigor masculí. “Accepta com a just tot el que puguis perdre”, li diu el pare de l’alcaldessa de Bilbao a la seva filla com a consell d’una derrota que considera merescuda. En canvi, la policia que investiga el cas li recorda la seva condició de víctima i que la denúncia no és només un dret individual sinó un acte de responsabilitat social.
A Intimidad es defineixen molt bé les víctimes, els agressors i, al mig, tota la gamma de grisos dels personatges que són víctimes col·laterals o potenciadors de l’estigma. El sentiment de culpa, les conseqüències per a la família, les seqüeles personals i professionals i la impunitat de la xarxa i les tecnologies són aspectes que es reflecteixen en la trama. El títol de la sèrie posa en relleu la reflexió més profunda d’aquest drama: el valor de la intimitat que s’ha vist greument degradada en les últimes dècades. Intimidad ens interpel·la com a espectadors per entendre que cadascun de nosaltres volem veure garantida la nostra privacitat però a la vegada formem part de la dimensió pública i hi tenim un paper actiu: la nostra manera de mirar, de participar i de jutjar pot ser generadora de violència o neutralitzadora del conflicte.
