'In my skin', l'engany com a mètode per sobreviure a la misèria

Bethan Gwyndaf (Gabrielle Creevy), de 16 anys, porta la meitat de la seva vida enganyant a tothom. La mentida és part del seu dia a dia perquè és l'única manera que coneix per sobreviure: menteix als seus mestres, als seus amics i a gairebé tothom que se li posi al davant. L'objectiu és que ningú sàpiga quina és la seva realitat, la d'una adolescent amb un pare alcohòlic que no se'n preocupa, amb una mare que pateix un trastorn bipolar i de la qual ha de tenir cura, i amb una àvia que no té gaires ganes d'implicar-s'hi. Aquest és el desolador panorama d'In my skin, que acaba de ser nominada a la millor sèrie dramàtica als Bafta de televisió –competeix amb Vigil (Movistar+), Manhunt. Night stalker (Filmin) i Unforgotten– i que des d'avui està disponible a Filmin (dues temporades de sis episodis de mitja hora cadascun).

La sèrie, ambientada a Gal·les, té un fort component autobiogràfic, ja que la seva creadora, Kayleigh Llewellyn, la va escriure com a reflex de la seva pròpia adolescència. "A mesura que em vaig anar fent gran em vaig adonar que la salut mental és un tema que afecta molta gent. Em vaig adonar que no és res de què t'hagis d'avergonyir. Quan era més jove tenia molta por que la gent se n'assabentés [de la malaltia de la seva mare] i em deixessin de banda, però quan et fas gran t'adones que no és així com funcionen les coses", explicava Llewellyn en una entrevista amb la British Academy of Film and Television Arts (Bafta). In my skin entronca amb la tradició del cinema i de la ficció televisiva britàniques de reflexionar sobre les classes baixes del Regne Unit, un camí pel qual també van transitar sèries com Shameless.

Fer les paus amb el passat

Llewellyn, que també és guionista de l'última temporada de Killing Eve, detalla que ha passat d'amagar la seva història a tothom a fer-la del tot pública a través de la sèrie. Reconeix que va escriure el drama sent conscient que la seva família potser no volia que s'exposés la seva vida a la televisió. "Vaig estar diverses nits sense dormir, però finalment la seva resposta va ser molt bona perquè es van sentir molt commoguts", recorda. A la sèrie, la Bethan s'inventa coses com que els seus pares tenen una casa a Itàlia o que sempre volen fer plans familiars, tot molt allunyat de la realitat. "Tant de bo pogués viatjar al passat i dir-li al meu jo adolescent que no tenia per què amagar-se. No tinc una màquina del temps, així que el millor que puc fer és escriure una sèrie i explicar-ho a tothom", diu.

L'ànima de la sèrie és l'actriu Gabrielle Creevy, que interpreta amb delicadesa aquesta mentidera quasi professional que s'entesta en amagar la seva situació precària però també la seva extrema sensibilitat, que aboca en els poemes que escriu per a classe. Creevy, que va rebre el guió del pilot quan encara era l'escola d'interpretació, explica que tot i que es va sentir reflectida en algunes de les experiències que viu la Bethan, sempre va voler marcar una distància entre el personatge, ella mateixa i la creadora. Una separació que es va autoimposar per dotar la Bethan d'una personalitat pròpia que és la clau de la sèrie.