La història del doble de Harry Potter que es va quedar en una cadira de rodes

BarcelonaDurant deu anys David Holmes va ser Harry Potter, però ningú el coneixia. Ell era el doble de Daniel Radcliffe, l'encarregat de fer les escenes d'acció i les seqüències més perilloses. La seva vida, però, va canviar de la nit al dia quan durant el rodatge de la penúltima pel·lícula de la saga va patir un accident que li va provocar una lesió medul·lar que el va deixar en una cadira de rodes i va posar fi a la seva carrera com a especialista. Ara l'altre Harry Potter relata la seva història en el documental d'HBO Max David Holmes: el chico que sobrevivió, produït pel mateix Daniel Radcliffe, amb qui té una gran amistat. "Mai he explicat la meva història, perquè mai l'havia volgut explicar. Harry Potter ha significat molt per a moltes persones i ningú sap el que em va passar", remarca Holmes a l'inici del documental, que des d'aquest dijous estarà disponible a la plataforma.

Holmes, que actualment té 40 anys, va entrar en el món del cinema després d'una infància com a gimnasta prodigiós. Era un nen amb molta energia, com expliquen els seus pares, i als cinc anys va començar a fer gimnàstica. Amb 13 ja participava en competicions d'abast nacional amb la il·lusió de poder anar algun dia a les Olimpíades. Víctima d'assetjament escolar pel seu cos –era més baix que la resta dels companys–, amb 14 anys va ser reclutat per Greg Powell, coordinador de dobles d'acció, per rodar Perduts en l'espai. Aquesta feina, la primera com a doble –va signar un contracte com a artista menor d'edat–, va permetre a Holmes descobrir un nou món que de seguida el va apassionar. Dos anys més tard ja era professional i va ser seleccionat com a doble de Daniel Radcliffe per a la franquícia de Harry Potter. Holmes assegura que la seva feina era millor que la del seu amic Daniel, que llavors tenia 11 anys: "Pots ser el personatge sense les pressions que tenen els actors. Podia habitar aquest personatge i utilitzar les meves habilitats com a gimnasta per millorar la història".

Durant el temps que va formar part de l'equip de Harry Potter va forjar una gran amistat amb Radcliffe, a qui va haver d'ensenyar moviments bàsics. L'actor era un nen maldestre i necessitava algú que li donés unes mínimes pautes per dissimular en pantalla. "Només tenia uns quants anys més que jo, així que era com un germà gran molt guai", recorda el protagonista de Harry Potter, que en diversos moments del documental s'emociona parlant del seu amic.

L'accident

Holmes va ser el mag de les ulleres rodones fins als assajos de la primera part de Harry Potter i les relíquies de la mort, quan va tenir lloc la tragèdia que li va canviar la vida. Era una escena que ja havien practicat anteriorment: Harry Potter lluitava contra Nagini, la serp de Voldemort, i sortia disparat. En les primeres proves els va semblar que l'escena no havia quedat prou espectacular, així que l'equip d'especialistes va decidir posar més pes al sistema de politges que faria volar Harry Potter. Un cop feta la modificació, Holmes va fer l'escena i amb la propulsió va colpejar la paret fortament i va quedar penjant. "De seguida ho vaig saber. Sabia que m'havia trencat el coll. N'era totalment conscient", explica Holmes, que assegura que continua estimant la professió que es va veure forçat a abandonar. "Si les cames em tornessin a funcionar tornaria a ser doble d'acció", assegura. Els somnis professionals de l'especialista es van ensorrar, però la seva desgràcia va passar desapercebuda per al gran públic. Tot i que els mitjans van informar sobre el seu accident, no se'n va fer seguiment i Holmes va quedar com una figura oblidada.

Qui no va abandonar Holmes va ser l'equip de Harry Potter, inclòs Daniel Radcliffe, que van donar-li suport tant a ell com a la seva família. Això és precisament una de les coses que mostra el documental de la HBO, que se centra en el viatge de Holmes per reconduir la seva vida després de l'accident que va acabar amb les seves il·lusions professionals. La pel·lícula està plena d'imatges d'arxiu dels rodatges de Harry Potter i de les visites de Radcliffe a Holmes durant el temps que va estar a l'hospital. La relació entre tots dos s'ha mantingut viva al llarg dels anys. L'any 2014 Radcliffe explicava a The Mirror perquè intentava protegir la seva amistat amb qui va ser el seu doble durant tantes pel·lícules: "Tinc una relació amb el Dave que es remunta a molts, molts anys enrere. Em sabria molt greu que la gent ens veiés a mi i el Dave i diguessin «Oh, mira, el Daniel Radcliffe amb una persona en una cadira de rodes», perquè mai, ni per un moment, voldria que assumissin que el Dave és una altra cosa que una persona increïblement important en la meva vida".

El documental és un homenatge a la capacitat de resistència de Holmes i al seu caràcter inspirador. En un dels moments més emotius del documental, Radcliffe diu: "No vull parlar de la vida del David com si fos tràgica, perquè no ho és. La manera com ha impactat en la vida de les persones que som al seu voltant significa que està molt lluny de ser tràgica. Però sí que és injust, no hauria d'haver passat per tot això".