Helena Bonham Carter és l'estrella més gran de la televisió anglesa a 'Nolly'

BarcelonaD'estar al cim de la seva carrera professional a caure en el pou de l'oblit. Noele Gordon va ser una de les personalitats televisives més conegudes del Regne Unit durant gairebé vint anys –des de principis dels 60 fins a mitjans dels 80– gràcies a la telenovel·la Crossroads, on interpretava Meg Richardson, la propietària d'un motel on passava tota l'acció. Era una estrella davant i darrere la càmera, ja que la seva opinió era llei en el set de rodatge. Tot això es va acabar quan els directius de la cadena ATV van decidir acomiadar-la sense causa aparent. A Nolly, que s'estrena dimarts a Filmin, Helena Bonham Carter, abillada amb unes grans ulleres de sol i un abric de bisó, es posa a la pell d'una actriu que va ser apartada pel mateix establishment que anys abans l'havia enlairat.

Amb Nolly, Helena Bonham Carter troba un vehicle per explotar tots els registres interpretatius possibles, des de la comicitat fins a una extrema vulnerabilitat. Si davant la càmera hi ha una de les actrius britàniques més conegudes, darrere també hi ha un altre gran nom de la indústria: Russell T. Davies, creador de ficcions de prestigi dels darrers anys com Years and years, It's a sin i A very English scandal. El guionista explica que tenia 18 anys quan Gordon va ser acomiadada sobtadament de Crossroads i els detalls de la història, que la premsa seguia amb fruïció, el van fascinar. "Va ser acomiadada de sobte, de forma despietada i misteriosa una nit qualsevol. Ho van fer d'una forma horrible. No hi va haver un dinar, no hi va haver un sopar ni cap avís previ. Era molt famosa i va ser una humiliació molt pública, i això sempre m'ha interessat", detalla el guionista. Ni els britànics ni la mateixa interessada van saber mai els motius de l'acomiadament.

Tot i que el nom de Noele Gordon és ara gairebé desconegut per a la població, especialment per a la de fora del Regne Unit, l'actriu va ser una pionera de la televisió. Va ser la primera dona a aparèixer en la televisió en color, la primera dona a Anglaterra a entrevistar el primer ministre del país, i la primera dona a tenir un programa d'entrevistes. "Era una dona terriblement intel·ligent. Això fa que el seu acomiadament fos encara més impactant. Crec que als homes els va costar definir-la. Només la podien definir a través dels negocis, l'èxit i la interpretació, que no era en cap cas tota la seva vida. M'ha agradat molt descobrir totes les seves diferents capes, i això ho aconsegueixes aprenent molt sobre la Nolly a la feina, però també sobre la Nolly a casa", comenta Davies. Un altre element que feia de Gordon una dona diferent per a la seva època era que ni estava casada ni tenia fills. "Si ets dona i no tens marit o no tens fills, bàsicament si no estàs definida per un home, aleshores la societat no sap qui ets i immediatament considera que d'alguna manera has fracassat", assenyala Bonham Carter.

La transformació de Bonham Carter

Quan Noele apareix per primera vegada en aquesta minisèrie de tres capítols queda clar que l'actriu era una força de la natura. Els seus companys de repartiment la respectaven, l'estimaven, però a estones també la temien. "És un personatge que m'ha anat molt bé perquè m'ha permès legitimar el meu cantó manaire", confessa en to de broma Bonham Carter.

Per convertir-se en la reina de les telenovel·les, l'actriu no només va estudiar la biografia de Gordon amb milers de documents, també es va esforçar molt per emular la seva manera de moure's i la seva veu. En aquesta missió, va tenir el suport de Polly Bennett, una coach de moviments a la qual va conèixer durant el rodatge de The Crown, on Bonham Carter interpretava la princesa Margarida. De fet, l'actriu considera que entre tots dos personatges hi ha certs paral·lelismes. "De fet, a primera vista vaig pensar que d'alguna manera la Noele tenia la mateixa armadura i uniforme que la princesa Margarida, amb l'abric de pell i el cigarret de The Crown. Encara que no era pija, tenia una mena de grandesa. Li encantava que la coneguessin com la reina de les Midlands [les Terres Mitjanes d'Anglaterra]", reflexiona.

Per a l'actriu, la història de Gordon posa damunt de la taula problemàtiques encara vigents en el món de l'espectacle i l'audiovisual. "Hem avançat, però encara hi ha un edatisme crònic, no? La nostra aparença és constantment un factor a tenir en compte. Per què hauria de ser un factor? El fet que no tinguem les galtes inflades de col·lagen no vol dir que siguem menys vàlides. Amb 61 anys, ella estava en el seu millor moment. I la van fer fora".