'Heartstopper': la proposta 'queer' de Netflix que us robarà el cor

'Heartstopper'

Escrita per Alice Oseman i dirigida per Euros Lynn per a Netflix. En emissió a Netflix

Euphoria, Generation, We are who we are, Con amor, Victor i fins i tot Sex education... Totes aquestes sèries adolescents comparteixen un element comú: la perspectiva queer, principal tret que identifica el jovent actual i el singularitza respecte a les generacions anteriors. Així ho constata la recent enquesta de l’Agència de Salut Pública de l'Ajuntament de Barcelona, en què menys de la meitat de les noies d'entre 13 i 19 anys es declaren "només heterosexuals". Com fa bona part de la joventut, aquestes sèries donen per superat el paradigma heteronormatiu, deixen enrere l’apriorisme binari segons el qual hom és per defecte noi o noia, homosexual o hetero, i entenen la sexualitat com un espectre ampli. Les sèries recullen aquestes noves formes de concebre les identitats, i transmeten els processos que viuen els protagonistes a l'hora d'assumir-les, expressar-les i experimentar-les. A la llista inicial s'hi afegeix ara la nova proposta adolescent de Netflix, Heartstopper, una adaptació de les novel·les gràfiques homònimes d'Alice Oseman (editades en català per Fanbooks) destinada a robar el cor a l’audiència.

En un dels vuit episodis que configuren aquesta temporada, els dos protagonistes es defineixen amb ironia a partir dels estereotips amb què els veu la resta de l'institut. El Charlie (Joe Locke) seria el gai nerd, tímid i sensible, de qui fan befa els jugadors de l’equip de rugbi. És a dir, els amics del Nick (Kit Connor), el típic esportista que tothom pren per hetero i que a priori mai acabaria amb algú com el Charlie. Tot i que són de cursos diferents, els dos comparteixen pupitre en una classe. I, des del primer dia, entre ells salten les espurnes. Literals. El Charlie ho té claríssim de seguida: el Nick li agrada molt. Però per al jove esportista, aquest sentiment cap al seu company de classe és una experiència nova.

Heartstopper se centra en comprovar si l'atracció entre els dos protagonistes acabarà cristal·litzant, però en general a la sèrie no hi ha cap relació heteronormativa. El millor amic del Charlie, el Tao (William Gao), no porta gaire bé els canvis a dins de la colla, i tampoc acaba de ser conscient del seu possible amor per l'Elle (Yasmin Finney), l'amiga trans que s'acaba de traslladar a l'escola de noies. Allà, l'Elle estableix una complicitat amb la parella que formen la Darcey (Kizzy Edgell) i la Tara (Corinna Brown), acabada de sortir de l'armari.

Poques sèries més lluminoses i innocents que Heartstopper. En aquest aspecte es diferencia tant de la pulsió nihilista, l'embriagadora bellesa i la intensitat extrema d'Euphoria com de l'exploit cínic del tema que fa Élite. En la seva forma d'idear una ficció queer, Oseman, que també s'ha encarregat de l'adaptació, i el director gal·lès Euros Lyn, es distancien igualment de sèries pioneres com la britànica Queer as folk. Al tombant de segle, la ficció queer es definia des de la transgressió i la reafirmació, com a forma de resistència en un entorn molt hostil. A Heartsopper, en canvi, es reivindica l'adolescència com el període dels dubtes i les pors. En lloc d'associar-la a la transgressió, l'actitud queer s'associa a la vulnerabilitat, la tendresa i la voluntat d'aproximar-se a l'altre. La sèrie adopta una estètica indiepop encantadora, que manlleva del llenguatge del còmic original muntatges propis del món de les vinyetes i petits inserts d’animació. Sense amagar la violència homòfoba, Heartstopper construeix des de la ficció un univers càlid, optimista i lluminós per acollir l'experiència queer juvenil.