Aquest dimarts la plataforma HBO Max estrena Spacey unmasked, un documental de dos capítols que recull el testimoni de deu víctimes dels abusos sexuals de Kevin Spacey. L’estiu de l’any passat, l’actor protagonista de House of cards o American beauty va ser declarat innocent de nou delictes sexuals contra quatre homes. Des de l’any 2017, quan van començar a sorgir les primeres denúncies en contra seva, es van recollir les al·legacions de més de trenta persones que l’acusaven de conducta sexual inapropiada. Aquest cap de setmana la cadena britànica Channel 4 ha estrenat el documental, i ara l'estrena la plataforma HBO. Els protagonistes són deu homes que, en algun moment al llarg de cinc dècades, van patir els seus abusos. Nou d’ells és la primera vegada que parlen davant de les càmeres. El documental arrenca amb el primer testimoni, un actor secundari de House of cards que interpretava el paper de guardaespatlles del president Frank Underwood. El documental inclou algunes de les escenes de la sèrie perquè entenguem la proximitat entre tots dos. Al llarg dels dos capítols, el documental aportarà dos testimonis més que corroboraran l’ambient de tensió que es vivia en aquella sèrie, en què diverses persones de l’equip estaven al cas de la conducta de Spacey però ningú no feia res.
Un altre personatge clau a Spacey unmasked és el germà gran de Kevin Spacey. Sorprèn per la seva fredor. En cap cas pretén defensar el seu germà, sinó que més aviat aporta informació familiar que contribueix a assenyalar-lo encara més, fins i tot justificar-lo. El documental va encadenant els relats de les víctimes i, amb cadascun d’ells, va oferint el context professional i la dimensió pública de l’actor en aquell moment perquè l’espectador pugui percebre el nivell d’autoritat i poder de què gaudia. Sempre s’intenten recollir imatges i proves que demostrin el vincle entre víctima i agressor. Sense que sigui necessari subratllar-ho, el documental posa en evidència el patró de conducta d’un predador sexual. Moltes de les històries de les seves víctimes, encara que hagin passat amb dècades de diferència, expliquen situacions molt similars. Spacey utilitzava sovint la seva fama, els seus contactes professionals i promeses de feina per captar l’interès de les seves víctimes.
L’únic que fa diferent aquesta història d’abusos és que, per una vegada, no són dones les que denuncien la violència sexual, especialment en l’àmbit de la indústria cinematogràfica i teatral. Les víctimes són homes. Però el relat és idèntic. Homes que, al patir els abusos, tenen la mateixa reacció que expliquen tantes i tantes dones quan han passat pel mateix: la por, la incapacitat de reaccionar, accedir a algunes peticions, mantenir en secret el seu drama i témer per la seva trajectòria professional si parlaven.
Potser les sentències judicials han sigut favorables a l’actor, però Spacey unmasked sembla un acte de venjança de les víctimes per demostrar que allà on no ha pogut arribar la justícia arriba el periodisme.
