¿Haurem de tornar a trucar a la Jane?
"Érem dones normals i corrents que intentàvem salvar la vida d’altres dones. Volíem que cada dona que ens contactava fos l’heroïna de la seva pròpia vida. Ens sentíem tan unides i tan empoderades al dir «Ho aconseguirem» que volíem compartir aquest sentiment de poder personal amb les dones que se suposava que no sentien un gran empoderament en les seves pròpies vides. [...] Ens vam reunir per fer el que més calia en un determinat moment, ho vam fer i després va ser el moment de fer altres coses. Havíem acabat. Així que... Adeu, Jane!" El discurs és d’una de les antigues integrants de The Janes, un grup de dones joves que practicava avortaments al Chicago de finals dels 60 i principis dels 70, quan aquesta pràctica era il·legal a la immensa majoria dels Estats Units. Dones que es van organitzar per assegurar-se que altres dones rebien l’atenció sanitària i emocional que convenia en aquesta situació, sense ànim de lucre, en una època en què moltes morien víctimes d’intervencions barroeres a canvi de molts diners. La història la trobareu molt ben explicada al documental The Janes de la plataforma HBO Max. Algunes de les dones que integraven aquesta organització parlen ara davant de càmera, valorant aquella missió cinquanta anys després d’haver-la dut a terme. El nom The Janes provenia de la paraula clau per contactar-les. Un nom simbòlic i proper: “Embarassada? Truca a la Jane”, deien els anuncis casolans que deixaven on podien. Van preparar una estructura de suport mèdic, psicològic i econòmic secret. Entre el 1968 i el 1973 van practicar més d’onze mil avortaments.
El documental alterna les reflexions de totes elles en l’actualitat i recupera fotografies personals del passat, quan estaven immerses en aquesta xarxa de suport. El plantejament és perfecte per entendre com aquella vivència ha repercutit en la resta de les seves vides fins a l’actualitat. En alguns moments el documental té el to d’un thriller policial, amb èpica inclosa. Una mena d’Ocean’s eleven més hippy, d’estar per casa, on no es tracta d’atracar un casino sinó d’ajudar altres dones. Les imatges d’arxiu del Chicago d’aquella època són magnífiques, tot i que en alguns casos resulten enganyoses perquè no s’ajusten a la realitat d’aquella situació. Només serveixen de context visual, per ajudar l’espectador a endinsar-se en l’època i intensificar el relat.
Però veure ara The Janes té algun element de distopia. Totes les protagonistes parlen d’un temps passat on van haver de lluitar pels drets reproductius de les dones. Fins que van aconseguir el seu propòsit i l’avortament es va legalitzar el 1973. Però l’actualitat ha convertit aquest discurs en caduc. L’alleujament que expressen les protagonistes del documental per haver guanyat la lluita social ara ja no és possible amb la recent derogació de la llei que protegia el dret a l’avortament. The Janes pretenia ser una mirada al passat i ara, a HBO Max, és també una mirada al futur. Una advertència a la situació a la qual es poden veure abocades moltes dones d’ara en endavant. ¿Haurem de tornar a trucar a la Jane?