'Hacks': el yin i el yang de la comèdia es llancen a la carretera

BarcelonaLa primera temporada de Hacksva arribar a Europa amb retard, per culpa de la transició de HBO a HBO Max. L'avantatge és que l'últim episodi acabava amb la descoberta d'una bomba de rellotgeria que amenaçava el precari equilibri aconseguit entre les dues protagonistes i no haurà calgut esperar tot un any sinó només algunes setmanes per veure com evoluciona una de les sèries revelació de la temporada passada, ja que la plataforma comença a oferir des d'aquest divendres nous episodis d'aquesta dramèdia.

El punt de partida és el de les buddy movies: dos personatges allunyats entre si, però que l'atzar i les circumstàncies obliguen a conviure. En aquest cas, en un racó del ring hi ha la Deborah Vance, una còmica veterana, amb plaça fixa a un casino de Las Vegas, que nota com els nous temps intenten desplaçar-la cap a la decadència. És una diva mordaç, que s'ha acostumat a uns acudits que complauen des de fa anys el seu públic, a costa de no buscar noves audiències i, sobretot, de no buidar les experiències més doloroses de la seva vida i convertir-les en part de l'espectacle, com a acte autoafirmatiu.

A l'altra banda, hi ha l'Ava Daniels, jove guionista amb el cap ple de pardals i uns ideals elevats, però que encara està molt per polir. La seva consciència política –hi ha una certa caricatura de la ideologia woke– fa que detesti treballar per a la Deborah, tot i que de seguida s'adona que la seva pròpia dependència dels diners no és tan diferent de la de la seva mentora. Perquè el secret de Hacks, seguint les normes de les buddy movies, és que tots dos personatges acaben entenent-se, i fins i tot traçant una relació maternofilial, fins que l'Ava posa en marxa el mecanisme que havia d'assegurar la destrucció total de la relació (sense comptar que la Deborah faria, finalment, el seu gran gest d'aproximació i reconciliació). 

Unes actrius que sobresurten

L'esquema és simple, doncs, però les dues dones que encapçalen el repartiment van fer sobresortir aquesta proposta relativament modesta fins al punt que, a l'última edició dels Emmy, Hacks va guanyar els premis a millor guió, millor direcció i millor actriu protagonista per a Jean Smart, en una fornada en què tot semblava dissenyat perquè Ted Lasso s'endugués la majoria d'estatuetes cap a casa. Els Globus d'Or també van assenyalar Smart com a millor actriu de comèdia gràcies a aquesta sèrie (i Hacks es va endur el premi gros, així mateix, de millor comèdia).

Nascuda fa 71 anys, aquesta actriu ha trobat en les plataformes una segona època daurada, després d'haver triomfat la televisió convencional (el seu paper a Frasier li va reportar dos Emmy) o a Broadway (premi Tony pel remake de The man who came to dinner). En els últims anys, l'han aplaudit pels seus papers a Fargo, Legion, Watchmen i Mare of Easttown, on interpretava la molt difícil mare de la protagonista. 

L'altre encert, esclar, és trobar la persona adequada per plantar davant d'aquesta llegenda de la interpretació. Hannah Einbinder ha superat el repte amb escreix –una nominació als Emmy ho testimonia– gràcies a un personatge que es fon amb ella mateixa: també fa monòlegs, és bisexual com l'Ava i no l'espanta sentir-se inadequada per expressar sense filtres el que sent. Filla de guionista de comèdia i actriu del Saturday Night Live, Einbinder té 26 anys i encarna a la perfecció el tipus de comèdia intel·lectual de les elits demòcrates americanes, capaces de fer broma sobre la seva desconnexió del món real. Alhora, té una tirada a l'absurd que la fa ser més imprevisible que un clixé. La ràdio pública NPR la va assenyalar, l'any 2019, com a un dels comediants emergents a tenir en compte. 

I, com acostuma a passar en les sèries de dos personatges forts, un tercer en discòrdia va bé per fer avançar les trames. En aquest cas, es tracta de Carl Clemons-Hopkins, que interpreta el paper d'encarregat dels negocis de la Deborah, en un rol no gaire allunyat del d'Erich von Stroheim a El crepuscle dels déus, de Billy Wilder, i que també va ser nominat a un Emmy. 

Tots aquests elements es mantenen sota la batuta de Lucia Aniello per a una nova tanda d'episodis que llança les dues protagonistes a la carretera, després d'acomiadar-se per la porta grandíssima de Las Vegas. El nou material de la diva està a punt i té una càrrega personal com mai fins ara. Si la ciutat del pecat per excel·lència acabava sent un personatge més de Hacks, en aquesta segona temporada s'exploren molt els tòpics dels diferents racons dels Estats Units i la sèrie guanya en dinamisme: segueix sent una buddy serie, però també una road serie.