Guillermo del Toro obre el seu 'Gabinete de curiosidades'

Quan Guillermo del Toro era un nen a Guadalajara, Mèxic, solia quedar-se despert fins tard mirant la televisió amb el seu germà gran. Una nit es van trobar amb un episodi de la sèrie d'antologia de ciència-ficció dels anys 60 The outer limits anomenat The mutant. En aquest episodi, Warren Oates interpretava un astronauta atrapat en un altre planeta per la pluja radioactiva. "Hi ha un moment en què es treu les ulleres i els seus ulls són tan grossos com les ulleres", recordava del Toro en una recent entrevista en vídeo. "I vaig començar a cridar. El meu germà em va posar al llit. Es podria dir que la resta de la meva vida ha estat una reacció contrafòbica a la por que vaig sentir al veure aquell episodi".

Avui, del Toro, de 58 anys, provoca els crits d'altres persones amb pel·lícules com El laberint del faune i sèries de televisió com The strain. I ara té la seva pròpia sèrie d'antologia, El gabinete de curiosidades de Guillermo del Toro. La primera temporada, que s'estrena dimarts a Netflix, és una col·lecció de vuit hores de contes de terror, cadascun d'un director diferent. Del Toro va escollir els vuit directors que apareixen a la primera temporada: algunes de les ments del gènere del terror més brillants del món, com Ana Lily Amirpour (The bad batch), Panos Cosmatos (Mandy) i Jennifer Kent (The babadook).

Dos dels episodis estan basats en històries originals escrites per Del Toro, que ha creat la sèrie. Dos altres estan basats en contes clàssics de l'escriptor H.P. Lovecraft. Tots tenen un valor de producció altíssim. "He pogut gastar tots els diners de Netflix", diu Amirpour. El seu capítol, perversament divertit, és The outside, que explica la història d'una dona (Kate Micucci) que desenvolupa una relació poc saludable amb un nou producte de bellesa.

Del Toro va entrar al projecte com a comissari i aficionat, amb l'objectiu de posar en relleu històries i cineastes que estima. "Esperava poder seleccionar algunes històries que m'agraden, que no s'han adaptat o que no s'han adaptat amb un entorn de producció protegit", diu el cineasta mexicà. "I volia trobar directors que tinguessin curiositat. Volia gairebé recollir i comissariar un grup de directors i històries i després donar-los tot el suport i la llibertat, el tall final, l'oportunitat de sentir que els recursos hi eren", detalla.

Vuit pel·lícules de terror

Hi havia grans reptes. En termes pràctics, el Gabinete conté realment vuit pel·lícules d'una hora, amb escenaris que inclouen el rústic Massachusetts del 1909 (Pickman's model, dirigit per Keith Thomas) i un gran xoc entre diversos personatges ambientat a finals dels anys 70 (The viewing, dirigit per Cosmatos). Els directors eren essencialment els seus propis showrunners.

"Això realment sembla una pel·lícula meva", diu Amirpour. "Va ser una creació sencera i total, des del primer guió fins a la finalització. Vaig sentir que era completament i totalment meu", afegeix.

Diversos directors de fotografia i muntadors van treballar en la sèrie, però només hi va haver una dissenyadora de producció, l'habitual de Del Toro Tamara Deverell, que va acceptar la tasca de dissenyar-ho tot, des d'una rata animatrònica gegant (per a The graveyard rats, de Vincenzo Natali) fins a un gran magatzem (per a Lot 36, de Guillermo Navarro).

Del Toro és un àvid col·leccionista de llibres i còmics: durant l'entrevista des del seu despatx de Santa Mònica, a Califòrnia, munts i munts de volums s'alcen darrere seu. És especialment fan de les antologies, tant literàries —el primer llibre que va comprar amb els seus propis diners va ser una antologia de terror editada per Forrest J. Ackerman— com audiovisuals. Quan no cridava amb The outer limits estava mirant La dimensió desconeguda, Alfred Hitchcock presents, One step beyond, Night gallery i Ghost story, entre d'altres.

"Eren les coses que més m'agradava veure", explica. "De la mateixa manera, el que més m'agradava llegir eren contes, més que qualsevol altre tipus de narració. Els trobo immersius i autònoms i increïblement atractius. Si vens a l'ala de terror de la meva biblioteca, la majoria dels llibres que tinc són antologies", detalla.

Del Toro adora el gènere del terror i la seva història, un fet que no ha passat desapercebut per l'actor Tim Blake Nelson. Nelson, que també apareix a El callejón de las almas perdidas i Pinocho, totes dues del director mexicà, és l'estrella de Lot 36, capítol sobre un carronyer racista que remena els contenidors d'emmagatzematge de clients morosos i ven les seves pertinences. Sí, també rep un macabre i tentacular càstig. Per a Nelson, la passió de Del Toro pel macabre porta la seva obra més enllà de l'àmbit del gènere. "Crec que la reverència del Guillermo per l'horror és tan profunda que ja no és horror –explica–. Estàs tractant amb algú que és capaç de veure el macabre com a realitat, no com a fantasia impulsada per la por. Ja no ho penses com a ocult o gènere; penses en això com a realitat, i això fa que sigui encara més terrorífic".