Per què ens fascina tant la reina Maria Antonieta? Movistar Plus+ incorpora la sèrie de Deborah Davis
La reina ha generat mirades molt polièdriques en l'audiovisual
Barcelona"Escriure la història de la reina Maria Antonieta significa recollir un procés de més de cent anys en el qual acusadors i defensors es contradiuen amb la més gran vehemència". La primera frase de Maria Antonieta (1932), la biografia que Stefan Zweig va dedicar a la gran dama de Versalles, publicada en català fa uns mesos per La Segona Perifèria, deixa entreveure que Maria Antonieta motiva encara avui debats encesos i pugnes aferrissades. Com qualsevol personatge històric mínimament complex, l'esposa de Lluís XVI és carn de mirades sovint divergents. Tothom vol dir-hi la seva. També els directors de cinema, que queden atrets per la fastuositat dels jardins de Versalles i, sobretot, pels clarobscurs de la reina que va morir guillotinada a la plaça de la Concorde de París.
Fins fa poc, el retrat cinematogràfic més reeixit del personatge era segurament el film Maria Antonieta (2006), de Sofia Coppola, que estava protagonitzat per Kirsten Dunst i va guanyar un Oscar al millor vestuari. Coppola captura com ningú l'estranyesa d'uns personatges femenins que, tot i ser privilegiats, viuen abocats a la soledat més extrema. En el film sobre la reina de França, la directora es fixava en el pas d'una adolescència molt curta a una maduresa a marxes forçades. Aquell mateix any, també va aparèixer la pel·lícula Marie-Antoinette, dirigida per Yves Simoneau i Francis Leclerc.
El 2022 va ser la guionista i productora Deborah Davis qui va aventurar-se a donar la seva pròpia visió de la reina enigmàtica. Amb la sèrie Maria Antonieta, que arriba aquest dilluns 19 d'agost a Movistar Plus+, Davis ressegueix la biografia del personatge des d'una perspectiva feminista i s'afegeix així a la tradició iniciada per Coppola. Davis és precisament molt coneguda com a guionista de La favorita, la pel·lícula de Yorgos Lanthimos sobre la reina Anna de la Gran Bretanya, una altra gran dona immersa en els jocs de poder propis de tota monarquia. "Vaig trobar que Maria Antonieta era una dona lluitadora, i em va encantar acompanyar-la en totes les seves batalles", explicava la directora el 2022 en un reportatge a Variety.
"Una dona emancipada"
Maria Antonieta era molt més que una dona presumida. Quan va arribar a la cort de Versalles amb només 14 anys, va haver d'obrir-se pas en un ambient molt masculinitzat en què no tot van ser flors i violes. "Lluís XV va rebre-la amb els braços oberts, va tractar-la bé fins que un dia va intentar tenir sexe amb ella", explica l'actriu Emilia Schüle, que interpreta el rol protagonista. Segons Schüle, molts retrats de Maria Antonieta "no aborden els traumes i el sentiment d'abandonament que devia sentir" durant els primers anys a Versalles. "Era una dona moderna, emancipada, que va lluitar per la seva llibertat personal", afegeix l'actriu.
En aquest sentit, Davis considera que la reina és "hereva d'una llarga dinastia de dones de fortes conviccions". Segons Pete Travis, que va participar en la sèrie com a director convidat, un dels aspectes més interessants del guió és "la relació entre Maria Antonieta i Madame du Barry [la famosa amant del rei Lluís XV], una relació perillosa, captivadora i fins i tot sexi entre dues dones molt fortes".
Canviar de roba cada deu minuts
L'actor James Purefoy, que encarna el paper de Lluís XV, reconeix que el primer que va pensar al llegir el guió és que "tots els personatges estaven bojos". "Us heu d'imaginar que cada matí, quan el rei es despertava, tenia 150 persones dins l'habitació", afegeix l'actor. Maria Antonieta era encara més primmirada, sobretot pel que fa a la vestimenta. "Maria Antonieta mostra com la reina va destruir pedra a pedra tot Versalles i el va fer reconfigurar com ella volia", explica Claude Chelli, que ha produït la sèrie juntament amb Stephanie Chartreux i Margaux Balsan. Un dels majors reptes de la producció ha tingut a veure, doncs, amb el disseny del vestuari. "Havíem de canviar el guarda-roba cada deu minuts", explica Chelli.
Una vida escapçada per la guillotina
"Vam començar a treballar pel final, quan Maria Antonieta mor guillotinada després de ser torturada i acusada d'incest –diu Davis–. La gràcia de la sèrie, al meu entendre, va ser poder anar enrere en el temps fent veure que no havia passat res, perquè òbviament entre el 1770 i el 1780 no hi havia cap senyal d'una revolució imminent". Malgrat que la sèrie narra la vida de la reina des de jove, el que fa èpica la seva biografia és, sens dubte, el final tràgic que va patir juntament amb Lluís XVI. Com escriu Sweig en la introducció de la seva biografia: "Si la Revolució no hagués irromput en el seu món de fades alegre i despreocupat, [Maria Antonieta] hauria continuat vivint relaxadament com milions de dones de tots els temps; hauria ballat, conversat, estimat, rigut, s'hauria empolainat, hauria fet visites i donat almoines; hauria parit fills i a la fi s'hauria estirat a morir quietament en un llit sense haver viscut de debò l'esperit del seu temps".
