Netflix ha estrenat La Tierra según Philomena Cunk (Cunk on Earth), una sèrie en col·laboració amb la BBC que parodia els documentals d’història. És el que s’anomena mockumentary, un fals documental. És un projecte de Charlie Brooker, el creador de Black mirror. L’actriu Diane Morgan interpreta la Philomena, un personatge que Brooker ja va catapultar a la fama amb el programa d’humor Weekly Wipe i els resums humorístics de l’any a Death to...
La sèrie són cinc capítols de mitja hora en què Philomena Cunk és la narradora. Es comporta com ho fan tradicionalment tots els divulgadors d’aquest tipus de programes. Es desplaça a llocs d’interès històric des d’on ens explica uns fets importants i s’entrevista amb especialistes. Es dirigeix a l’espectador amb convicció, fent evident la seva expertesa, i a la vegada es mostra propera i clara per connectar amb l’audiència. Però la singularitat és que Philomena Cunk és una absoluta ignorant, és curta de gambals i està molt mal informada. Ella no n’és conscient, i en museus, biblioteques i universitats desenvolupa teories inversemblants amb arrogància, fa comentaris aberrants i preguntes absurdes als experts. En el primer capítol menysté les pintures rupestres i relativitza el valor de filosofia. Sovint opta per recórrer a símils basats en la cultura pop o en vivències de familiars seus. En el capítol dedicat a l’Edat Mitjana fa una interpretació irreverent del cristianisme i la Bíblia. “No s’amoïnin. Després parlarem de l’islam”, diu mirant a càmera. “A Jesús el van matar perquè a la gent no li agradava el que deia. ¿Podria dir que va ser el primer famós víctima de la cultura de la cancel·lació?”, li demana a una experta. Tots els especialistes que apareixen a la sèrie són reals i de prestigi. Brooker ha explicat que com que Philomena Cunk ja és popular a la televisió tots són conscients del context humorístic. Això sí, els demanen que responguin a les preguntes absurdes de Cunk amb el màxim de naturalitat i rigor, sense riure, com si parlessin amb un nen ingenu. És un enfocament encertat, perquè no es tracta de burlar-se de l’interlocutor. És una manera de posar en evidència la presentadora. Fa riure l’estupor dels especialistes i com intenten adaptar-se amb delicadesa o respecte a les deficiències culturals de la interlocutora. Davant d’una taula d’argila de Mesopotàmia amb escriptura cuneïforme, Cunk pregunta: “Si algú el llegís en veu alta, es tractaria del primer audiollibre?”. “No”, respon lacònic l’expert barbut després d’una llarga pausa.
Cunk renega d’un quadre del segle XIV perquè encara no es domina la perspectiva: “Jesús es veu dues vegades més gran que tots els altres i sembla que està gaudint d’un sopar amb estudiants. No queda gaire bé. Això no hauria d’estar en un museu”. Parlant de Roma s’obsessiona amb la salut mental dels lleons que devoraven gladiadors. La Tierra según Philomena Cunk és divertida i molt reveladora. Perquè tot i ser un fals documental, l’estultícia de la presentadora, les preguntes idiotes i la desinformació ens recorden el món mediàtic en què vivim.
