Com expliquen la història ‘Los Bridgerton’?

Quan el Nadal del 2020 Netflix va estrenar la primera temporada de Los Bridgerton, Amanda Vickery es va asseure a casa amb les seves tres filles i en van veure tots els episodis. Això va ser en ple confinament a Anglaterra, i Vickery recorda haver pensat: "Gràcies a Déu per aquesta via d’escapament".

Que Vickery s'enganxés d'aquesta manera a la sèrie és especialment afalagador per a Los Bridgerton, una fantasia florida que adapta les novel·les romàntiques ambientades a la Regència de Julia Quinn. Vickery és historiadora i professora de la Queen Mary de la Universitat de Londres, i Los Bridgerton, una sèrie en què dones empoderades queden extasiades mentre sonen versions orquestrals d'Ariana Grande, adopta un enfocament més aviat liberal de la història.

Mirant la sèrie a casa, Vickery no s'imaginava que acabaria treballant a Los Brigderton, però en aquesta tercera temporada, la segona entrega de la qual va arribar a mitjans de juny, hi ha exercit com a consultora històrica, succeint la seva amiga i col·lega Hannah Greig, professora emèrita a la Royal Holloway de la Universitat de Londres. ¿Una sèrie que utilitza el Yellow de Coldplay com a marxa nupcial realment necessita historiadors? Doncs sí. I diversos.

"Som conscients que Los Bridgerton no té com a objectiu la precisió del documental", diu Vickery durant una videotrucada, amb Greig en una finestra contigua. "És una fantasia, però és una fantasia que es basa en la comprensió del període". La funció de Vickery, tal com ella la veu, és assenyalar possibles anacronismes i després deixar que els guionistes i directors decideixin a partir d'aquí. Greig té una visió lleugerament diferent. "Ets el friqui de guàrdia, l'enciclopèdia ambulant", assegura. Però ella i Vickery comparteixen una mena de lema: la sèrie pren decisions, no comet errors. "Quan s'allunyen de la història, es fa amb coneixement de causa i per una raó –argumenta Vickery–. És intencionat".

En general, s'entén que el període de Regència abasta els anys des de finals del segle XVIII fins a la coronació de la reina Victòria el 1837, un període associat a l'obra de Jane Austen i un escenari popular per a les novel·les romàntiques. Tot i que els guionistes de Los Bridgerton són àmpliament conscients dels usos i costums de l'època, a la sala de guionistes hi ha un assistent que s'encarrega de fer preguntes a Google –per exemple: "Hi havia globus aerostàtics en aquest període? Sí"– i oferir detalls històrics.

També hi ha un consultor de diàleg, John Mullan, un altre professor de l'Escola Universitària de Londres. Mullan revisa cada guió i fa suggeriments per ajudar a donar un toc més regency al discurs, com diu la showrunner de la temporada 3, Jess Brownell, que accepta gairebé totes les seves apreciacions, excepte quan es necessitarien deu paraules de l'època de la Regència per substituir-ne una de moderna. "En aquest cas –diu– no val la pena".

Greig i Vickery també revisen els guions amb antelació. De vegades se'ls demana que assessorin en qüestions de més abast, com ara quin era l'estatus social d'una viuda en aquest període. L'objectiu, explica Vickery, no és ser "una mestra d'escola", sinó donar a l'equip creatiu tota la informació que necessiti i oferir suggeriments que els puguin alliberar de caure en un forat argumental. Per descomptat, alguns anacronismes són deliberats. A la Regència de Netflix sempre és primavera, i gairebé mai plou. Com que és una fantasia progressista, permet a les dones una autonomia significativa, i inclou persones negres dins dels nivells més alts de la societat anglesa. "És una manera d'equilibrar la balança de les moltes vegades que la gent racialitzada ha estat esborrada de l'època de la Regència a la televisió i al cinema", diu Brownell.

Los Bridgerton destaca per haver triat una actriu biracial, Golda Rosheuvel, per interpretar la reina Carlota. Tot i que almenys un historiador ha plantejat la possibilitat que la veritable reina Carlota fos racialitzada, aquesta teoria ha trobat poca acceptació. En temps de la mateixa reina, assenyala Vickery, Carlota era percebuda com a "molt alemanya" i "molt avorrida". "Per sort, aquesta reina Carlota és molt més emocionant", diu Vickery. Tan emocionant que ha inspirat una sèrie derivada, La reina Carlota, que s'allunya amb més entusiasme de la rigorositat històrica.

Llevat d'algunes omissions puntuals, Los Bridgerton és força fidel a la història. Els balls eren realment així d'extravagants, i el sexe era potencialment igual d'ardent. (Les fonts d'això: la deliciosa literatura eròtica del segle XVIII.) Fins i tot la perruca de cigne de la reina Carlota té un precedent.

Així i tot, hi ha desenes de fils a les xarxes socials dedicats a les formes en què Los Bridgerton divergeix de la Regència real: els pentinats, la moda, el tabac. I hi ha debats encara més intensos, discussions sobre què significa diversificar l'aristocràcia retrospectivament sense tenir en compte el racisme i el colonialisme de l'època. La sèrie també ignora els canvis polítics que tenen lloc en altres indrets (les guerres napoleòniques amb prou feines s'esmenten) i els canvis produïts per la Revolució Industrial a Anglaterra. "Aquesta seria una sèrie molt, molt diferent –diu Vickery–. Això no és el que Los Bridgerton està intentant fer. Realment tracta sobre el plaer femení. Probablement la sèrie pensa més en el plaer femení que no pas molts homes aristocràtics".

Vickery i Greig diuen que, com a espectadores, mai experimenten malestar quan topen amb un aparent anacronisme. Sobretot perquè és una cosa esperable. I creuen que els anacronismes deliberats poden provocar converses productives entre historiadors i la societat. "Ara ens fan moltes més preguntes sobre quina és la història real de la diversitat racial, quina és la història real de la relació entre Anglaterra i el sud de l'Àsia –diu Greig–. En realitat, obre la conversa d'una manera que altres drames d'època potser no fan".

Vickery assegura que assessorar el programa ha enriquit la seva feina com a historiadora. Les qüestions de moda i etiqueta que es plantegen els guionistes sovint limiten amb qüestions vinculades al poder, la reputació i el risc. I descriu les seves visites al plató amb emoció. "És sorprenent –diu Vickery–. És com veure un exèrcit al camp. Però aleshores et demanen si tens alguna cosa a dir". Sovint fan aportacions, i sovint s'incorporen aquests canvis, un regal per a qualsevol acadèmic.

"Los Bridgerton és una alegria absoluta –assegura Greig–. És una ficció. És una fantasia. És una manera de demanar-nos que pensem diferent sobre el passat, i aquest és un dels seus grans plaers".

Copyright The New York Times