Et saltes els crèdits inicials de les sèries? Això en pensen els seus creadors

BarcelonaSi ets fan de Ventdelplà, és molt probable que puguis cantar de dalt a baix Descobreix-te de Gerard Quintana, la cançó inicial de la sèrie de TV3 protagonitzada per Emma Vilarasau. Si ets més de Joc de trons, segur que se t'esmolen les orelles quan sents els violins solemnes de la careta del principi, i si has vist almenys un capítol de Plats bruts, podràs reconèixer en qualsevol moment la característica música de Quimi Portet que servia per arrencar la sèrie. Encara que puguin posar nerviosos els espectadors més impacients, els crèdits introductoris són sovint una de les marques d'identitat de les sèries i, si triomfen, ajuden a estrènyer el vincle entre el producte audiovisual i els seus seguidors. Netflix va introduir fa uns anys el botó per ometre l'opening de les sèries i ràpidament la gran majoria de plataformes de streaming el van incorporar. Les dades n'evidencien l'èxit: cada dia és premut uns 136 milions de vegades, segons xifres de Netflix. Què significa això per als creadors de la música i les imatges dels crèdits inicials?

"Els openings són, sovint, moments musicals. L'existència d'aquest botó ens pot perjudicar perquè és un espai menys que tenim per posar la nostra música. Però cada sèrie es concep d'una manera concreta. Hi ha sèries que tenen openings i n'hi ha que no", explica el compositor Arnau Bataller, autor de bandes sonores de ficcions com Todos mienten i Sé quien eres. Bataller assenyala que els crèdits inicials són una manera de recordar una ficció i de crear-li una identitat. També funcionen com la porta d'entrada a l'univers de cada sèrie. "Són una transició entre el que estàs fent i allò que veuràs a la televisió. I encara que no estiguis mirant la pantalla, pots saber que ja està en marxa la sèrie. La música té la capacitat d'anar més enllà de la mateixa imatge, la podem reconèixer sense ella. Això també és important", diu el compositor, que posa d'exemple la preqüela de Joc de trons, La casa del dragón, acabada d'estrenar. "Al primer episodi hem sentit com la banda sonora encara fa referència al motiu principal de la capçalera de Joc de trons. És una picada d'ullet a aquella identitat sonora", subratlla Bataller.

Malgrat tot això, Bataller reconeix que ell també ha premut el botó d'ometre els crèdits inicials alguna vegada. "Els openings tenen sentit, sobretot, amb les sèries d'emissió setmanal. Serveixen per recordar els capítols anteriors quan ha passat temps des que els vas veure. Però quan fas una marató i veus un episodi rere l'altre, no necessites que cada vegada et vagin recordant la introducció. Aquí, aquesta opció d’estalviar-te els crèdits té el seu sentit", reflexiona Bataller.

Roger Vicente, director creatiu de l'empresa The Others, té una opinió similar. El creador, que s'ha encarregat de títols de crèdits de sèries com Merlí: Sapere Aude, assenyala que els openings són un element clau "per crear vincles entre els espectadors i les ficcions" i permeten "generar expectatives narratives, insinuant coses que passaran a la trama". A Merlí: Sapere Aude, per exemple, van idear una careta amb fragments de Barcelona mitjançant un efecte collage que simulava "les experiències del món universitari, que cadascú viu a la seva manera". Vicente explica que, com a professional, li agrada veure els crèdits inicials de les sèries, però admet que "un cop vistos, no sempre els repeteixo". Per això ell seria partidari que "el primer cop que algú mira una sèrie, no tingués l'opció de saltar-se l'opening".

L'estratègia d'incorporar nous elements

A vegades, però, saltar-se els crèdits inicials pot implicar perdre's contingut nou vinculat a la ficció. Algunes produccions audiovisuals han optat per l'estratègia d'introduir elements diferents a cada opening per aconseguir que els espectadors hi continuïn sent fidels. Un dels casos més populars és Els Simpson, que a cada capítol ho aplicava per duplicat: als primers segons, Bart Simpson apareix castigat copiant a la pissarra una frase que cada vegada canviava i, al final, la família es troba al sofà davant la televisió amb personatges diferents.

La sèrie de Disney+ Sólo asesinatos en el edificio ha adoptat una opció similar. Sovint incorpora a la careta elements nous que fan referència a la trama i que estan destinats a captar l'atenció dels espectadors més espavilats. La il·lustradora valenciana Laura Pérez, encarregada dels dibuixos dels crèdits inicials de la sèrie, explica que al principi no sabia què significaven aquests detalls. "Em demanaven que dibuixés petits elements, com ara una abella que es movia o un vas de còctel, però eren molt críptics. Després he anat descobrint que tenen vinculacions amb la trama i que serveixen per jugar amb l'espectador perquè vagi desxifrant el misteri", diu Pérez.

Per a ella, els crèdits inicials "són una feina artística fonamental", que va molt lligada a cada sèrie. "En defineixen l'aspecte. Penso en la careta de Twin Peaks, que t'endinsa en una atmosfera fascinant, o en la de Dexter, que són fruites tallades com un seguit de metàfores dels assassinats i la sang", assenyala la il·lustradora. Tot i que entén l'existència del botó per saltar-se els crèdits perquè "té una finalitat comercial, aconseguir que l'espectador estigui el màxim de temps a la plataforma", Pérez és partidària d'apostar per uns bons crèdits que facin molt reconeixible cada producció: "Si poses uns títols interessants, menys gent voldrà saltar-se'ls per anar directament a la sèrie".