Maria Morera: "Les escenes de sexe són com rodar qualsevol altra cosa, igual que si haig de cardar una hòstia"

BarcelonaAmb 18 anys, Maria Morera ja té un premi Gaudí com a millor actriu per Libertad i protagonitza la sèrie Cucut, que emet el seu capítol final aquest dilluns a TV3. A mitja entrevista sobre el seu present i el seu futur professionals, una dona se’ns apropa i li pregunta: “Perdona, ets la protagonista de Libertad?” La Maria li respon que sí i la dona la felicita. Mentre surt del cafè, la fan es gira cap al cambrer i li diu “Aquesta noia serà superfamosa!” Es faci famosa o no, Morera té clar que el cuquet de la interpretació, que li va entrar amb La vida sense la Sara Amat, va arribar per quedar-se.  

Han passat uns anys entre La vida sense la Sara Amat (2019) i Cucut: ¿com ha sigut retrobar-te amb el personatge de la Sara?

— Ha sigut molt fàcil perquè la Sara la tinc molt interioritzada. No va ser tant retrobar-me amb la Sara com canviar de registre, perquè la pel·lícula parla d’una cosa molt més pura, més afí a la meva persona. I en el cas de la sèrie, parla de coses que gràcies a Déu no m’han passat mai i espero que no em passin mai.  

Ara estàs estudiant interpretació. ¿La decisió de dedicar-te a l’actuació va néixer amb La vida sense la Sara Amat? ¿Recordes el moment en què vas fer el clic?

— Sí, per a mi va ser un procés molt emocionant. Estava fent 4t d’ESO i no hi havia res que m’apassionés, era tirar per tirar, viure sense estar present en cap moment. Quan em van agafar per a la pel·li i vaig descobrir aquest món vaig sentir que era al lloc on havia de ser. Jo no vinc de família d’actors o de músics, o que es dediqui al món artístic, i ho vaig viure amb molta emoció.  

Quina va ser la reacció dels teus pares quan els vas dir que et volies dedicar a la interpretació?

— Hi ha molts prejudicis amb el món dels actors, i més nosaltres, que venim de poble petit. Però un cop vaig començar a venir a Barcelona cada dissabte per fer interpretació i em van agafar per fer Libertad es van adonar que era una realitat. Ells sempre m’han educat per fer el que jo vull i ser feliç.  

Et van agafar per a Libertad i ha anat molt bé.

— Sí, ha anat molt bé! No m’ho esperava.

Ja tens un Gaudí. Com va ser el moment en què van dir el teu nom?

— Molt fort! Al final, estava nominada amb gent que porta tota una vida a l'ofici: la Vicky Luengo, la Marta Nieto... Van dir el meu nom i ja no recordo res més, ho recordo pels vídeos.  

Els projectes que has fet fins ara són petits i independents. ¿És el tipus de coses que vols fer o et veus fent coses més populars, com ara...?

— Digue-ho, digue-ho!

Un Élite!

—  Tothom em demana el mateix! No m’hi veig. He tingut molta sort i he començat amb gent que estima aquesta professió d’una altra manera, no des del fast food, que és un producte que també ha d’existir. Estic en un moment vital en què si puc evitar-ho [treballar en sèries com Élite], ho evitaré. No és el tipus de producte que consumeixo i no hi trobo referents. M’han de vendre molt bé el projecte i també s’ha de poder viure. En aquest món només es veuen les gales i les fotos, però hi ha molta gent que s’està morint de gana. A vegades es critica molt els actors i es diuen coses com "Per què has fet aquesta merda?" Doncs potser perquè tenia gana. A mi m’agradaria seguir la línia que porto, però qui sap què pot passar en el futur.

Cucut tracta sobre els abusos sexuals. ¿Creus que la teva generació té més consciència sobre aquesta problemàtica?

— Som una generació que està molt cansada i tenim moltes ganes de rebotar-nos amb el món. També de lluitar. Estem tots una mica deprimits perquè no avancem, però sí que crec que som una generació que veu més les coses.  

¿Aquest cansament o certa tristesa a què creus que es deu?

— La pandèmia ens ha fet molt mal. Jo ho vaig passar bé, visc a Begur en una casa i no vaig tenir aquest sentiment de claustrofòbia. Però va ser sortir i ens van matxacar: tot era culpa dels joves. Som una generació que rep poca empatia dels grans. Conec molta gent que encara arrossega la pandèmia, molta depressió, molta ansietat i moltes ganes de tapar-se per amagar coses.

També se us estigmatitza dient que només viviu a través de les xarxes socials

— Les xarxes socials estan fent molt de mal. Em vaig fer Twitter el primer dia de Cucut i al cap de dues hores en vaig marxar. No em considero una persona molt influenciable, però jo estava emocionada per la sèrie i de cop et trobes comentaris de "Per què parlen en castellà?"... No em venia gens de gust. Hi tornaré, perquè crec que si segueixes el que has de seguir no hi ha cap problema. Crec que sense voler-ho som una generació que està molt fora del present, vivim una realitat sense objectius.

Què en penses dels càstings que tenen en compte el nombre de seguidors d’Instagram?

— Hi ha persones que atrapen la càmera –influencers, tiktokers...–, i això no se’ls hi pot negar. Pel que sigui, agraden, i per això la gent els segueix. Quan hi ha persones que porten tota la vida formant-se, que són bons i que s’estan gastant milionades en classes, i fan càstings immensos i acaben agafant el tiktoker de torn... No em sembla malament, però fa ràbia. Penses "Jo m’ho estic currant i a ell l’han agafat per màrqueting". Estem anant cap aquí, però jo espero que es quedi en els productes de fast food. Veus Élite i la meitat no són actors, i això es veu en el producte. Però tampoc puc oblidar que jo vaig entrar en aquest món una mica per casualitat.

A la sèrie hi ha escenes de nus, com ho vas encarar?

— Estàvem tots molt compromesos amb el projecte. Era el meu primer nu i ho vaig fer perquè creia que era necessari, no eren perquè sí. Era una escena que si no no tenia cap mena de sentit. Va ser molt fàcil de rodar. Les escenes de sexe són com rodar qualsevol altra escena, jo no sento cap atracció cap al Marc [Solé, que interpreta l’Adrià] ni cap al Biel [Rossell, que interpreta el Pep]. Estem fent una feina, igual que quan li haig de cardar una hòstia.