Telecinco acaba d’estrenar un despropòsit de sèrie amb l’esperança de convertir-la en un èxit d’audiència. Tant l’argument com l’estètica tenen l’estil de les ficcions turques. Escándalo: relato de una obsesión explica la història de passió sexual i obsessió entre una dona de quaranta-dos anys i un nen de quinze. Ella ha patit maltractaments des de la infantesa, té un marit que també la maltracta psicològicament i una filla adolescent que la menysprea. Quan perd el fill que gestava s’intenta suïcidar llançant-se al mar havent consumit barbitúrics. La rescata un adolescent i, quan la treu de l’aigua i la porta a casa, li ofereix l’escalfor del seu cos nu després de despullar-la a ella. I en un tres i no res, la cosa passa de mort a vida amb un fervor inaudit. Tot i uns escarafalls inicials, la relació s’encén. I quan el pare del noi, un home estricte, el castiga, la dona decideix seduir-lo per viure amb ell i tenir accés (sobretot sexual) al menor d’edat. Un menor d’edat molt fibrat que gairebé sempre t’ensenyen sense samarreta i que n’aparenta vint-i-dos.
L’escàndol no radica en aquesta trama ideada per ments passades de rosca que busquen un argument farcit de sexe morbós i gratuït. El veritable escàndol és tot allò que normalitza la sèrie i que, en el context social actual, resulta alarmant.
Primer, com es justifica un abús sexual a un menor (sigui quin sigui el gènere dels implicats). Els traumes personals són els que expliquen la necessitat irracional de l’altre. El fet que sigui una dona l’abusadora afegeix el component morbós. Es ven inicialment com un atenuant perquè la dona fa llàstima i pobreta no sap el que es fa. Posteriorment, la barreja entre la maternitat frustrada i el desig irrefrenable de tenir sexe amb un menor ho fa tot encara més sòrdid i inquietant. I s’apliquen els estereotips de la madureta ardent. El noi se suma amb una espontaneïtat alegre al fervor de la suïcida quan ella encara està en una situació de vulnerabilitat química. A sobre, ella ha passat fa pocs dies per una important intervenció ginecològica fruit d’un avortament espontani molt dolorós però això no impedeix una cavalcada ferotge sense precedents a la seva vida. La sèrie, a més, atribueix una suposada maduresa al noi, víctima d’un pare estricte i perquè va perdre la seva mare al néixer. La sèrie construeix una relació romàntica al voltant de tot plegat i, per acabar-ho d’adobar, a mig acte sexual la dona deixa anar, extenuada, frases clàssiques de la cultura de la violació com “Podría ir a la cárcel por hacer esto”.
La sèrie és un escàndol. Però més pel despropòsit argumental i per la manera com pregonen que hi ha circumstàncies que justifiquen el sexe d’un adult amb un menor. La sèrie, tot i la polèmica que ha generat, no ha obtingut uns resultats a l’altura del sexe gratuït que ofereix. Però és que el plantejament és tan sòrdid, fet des de la morbositat i les pulsions freudianes més elementals, que fa venir ganes d’arrencar-se els ulls. Perquè l’únic que pretenen és que l’espectador es posi molt calent gaudint del que és, en tota regla, una situació d’abús sexual.
