«Sí, jo encara miro 'Anatomía de Grey'»: per què la sèrie mèdica no deixa de sumar temporades?

BarcelonaEn un moment en què el món de la televisió sembla immers en un moviment constant d'estrenes i cancel·lacions, hi ha una sèrie que resisteix tots els embats del temps: Anatomía de Grey. La sèrie mèdica de la totpoderosa Shonda Rhimes va debutar a la televisió el març del 2005 i tot just la setmana passada va rebre llum verda per a una nova temporada, la 21a. Així doncs, el serial continuarà endavant encara que la seva gran protagonista, Ellen Pompeo, que interpreta la doctora Meredith Grey, ja no apareix com a personatge regular a la 20a temporada, que s'està emetent ara als Estats Units i que ha renovat el planter de personatges principals (a l'estat espanyol es pot veure a Disney+, però l'última entrega encara no ha arribat).

Quina és la clau de la resistència d'Anatomía de Grey? Shonda Rhimes ho té clar: "la lleialtat i l'amor dels fans", segons va dir en el comunicat que anunciava la nova temporada. Rascant una mica per xarxes socials, o entre els grups d'amics o companys de feina, no és difícil trobar alguns d'aquests fans, persones que des de fa vint anys segueixen enganxats a les desgràcies que pateixen els metges de l'hospital Grey Sloan, ja sigui un accident d'avió, un terratrèmol, el xoc d'un ferri, un esvoranc al bell mig de Seattle o, fins i tot, un bazuca dins d'un pacient.

La longevitat de la sèrie fa que molts dels seus seguidors actuals comencessin a veure-la quan eren adolescents i que, per tant, la ficció s'hagi convertit en una presència constant en les seves vides. És el cas de la periodista i humorista Ana Polo, que es va iniciar en l'univers de Grey als disset anys per recomanació de la seva cosina. "Em va pillar en una edat molt tendra i em vaig obsessionar amb la música i tot. A més, empatitzava molt amb la Meredith. Crec que les coses que se't queden dins durant l'adolescència sempre et fan tornar a aquell moment de tanta vitalitat. He tingut la sort que ha durat molts anys i he pogut seguir rodejant-me d'aquests personatges que són com la meva família", detalla Polo. La humorista assegura que té tan apresa la música de la sèrie que és capaç de dir en quina escena sona cada cançó de la banda sonora (Anatomía de Grey va fer extremadament populars Chasing Cars, de Snow Patrol, i How to save a life, de The Fray).

Igual que Polo, que remira la sèrie quan necessita "tornar a casa", Alba Parejo, divulgadora de salut mental i malalties rares, també ha vist Anatomía de Grey més d'una vegada. Va començar a mirar-la als quinze anys, acompanyada de la seva mare, i aquest any l'ha remirat "per entendre-ho tot". "És una sèrie que em dona confort. La pots veure fent qualsevol cosa: dinant, cuinant, al llit quan estàs cansada… No cal que estiguis atenta 100%", diu Parejo, que coincideix amb Polo en el fet que, després de tantes temporades, els personatges "són família". "És el Gent del barri del segle XXI", afirma la periodista de Catalunya Ràdio Anna Escura, que confessa que té debilitat per les sèries de metges i bombers.

Més anys amb 'Anatomía de Grey' que sense

"He viscut més anys veient Anatomía de Grey que sense veure-la", explica Alain Garrido, que ara té 33 anys i va començar a mirar-la quan estudiava primer de batxillerat. Garrido, que treballa al departament de comunicació de Filmax, detalla que segueix amb la sèrie per dos motius: el primer, perquè tot i que ara ja no estaria entre les seves favorites, considera que encara aguanta prou bé, i la segona, perquè durant molt temps ha tingut la mania de no abandonar sèries. A més, defensa que és un procedimental [nom que reben les sèries sobre professions] que combina intel·ligentment a parts iguals els casos mèdics amb els embolics amorosos dels protagonistes.

L'adoració per la sèrie no impedeix als fans assenyalar que Anatomía de Grey ha tingut els seus alts i baixos. Parejo, per exemple, confessa que li va ser molt difícil continuar amb la temporada que se centrava en la covid, mentre que Escura creu que les històries dels personatges actuals no tenen la força de les del repartiment original. Per la seva banda, Garrido assenyala que un dels grans revulsius del serial mèdic va ser la mort de Derek Shepherd (Patrick Dempsey), el gran amor de Meredith Grey, al final de l'onzena temporada. "A partir d'aquell moment, es van deixar de centrar en la història d'amor que feia onze anys que explicaven i va donar peu a parlar d'altres coses", argumenta.

Als Estats Units Anatomía de Grey s'emet en obert i, per tant, arriba a un públic molt transversal i que encara és molt nombrós (en l'emissió convencional concentren al voltant de quasi quatre milions d'espectadors). En aquest sentit, tant Alain Garrido com Ana Polo assenyalen que la sèrie ha sabut usar la seva popularitat per conscienciar sobre temes socials. "La sèrie va un pas endavant de la societat. Va ser una de les primeres sèries a tenir un casament entre lesbianes. Ara, quan a molts estats hi ha lleis antiavortistes, ells van dedicar una trama a defensar el dret a avortar. També van dedicar un capítol molt didàctic a la qüestió dels maltractaments, explicant els passos que se segueixen a l'hospital. És una sèrie que compleix una funció social molt important pel nombre d'espectadors als quals arriba", diu Garrido. Per a Polo la sèrie va remuntar quan es van sumar a l'onada feminista, que van aprofitar de forma positiva. Assenyala, per exemple, que és la primera ficció en què ella va veure que algú parlava amb pronoms neutres per referir-se a persones no binàries.

Amb tant temps que fa que dura la sèrie, fins quan estan disposats a aguantar els fans les aventures del Grey Sloan? Aquí les respostes són diverses, però la més habitual és la d'Escura: "Fa tants anys que la miro, que continuaré fins que s'acabi".