Ricardo Gómez: "Em deien: «Has de treballar en català perquè el parles molt bé»"

BarcelonaRicardo Gómez (Collado Villalba, 1994) es va fer conegut interpretant el Carlos, el nen protagonista de Cuéntame cómo pasó. Ja ha plogut molt des del seu debut televisiu, i Gómez ha passat de ser una promesa de la interpretació a tenir una carrera sòlida tant en teatre com en televisió i cinema. Aquest dimecres l'actor madrileny suma un nou ítem al seu currículum gràcies a Cites Barcelona, que s'estrena a TV3: per primera vegada actua en català. Tot i que no és la seva llengua, no li és gens aliena gràcies a la seva relació amb actors catalans, com ara Nao Albet, a qui va conèixer a Cuéntame i amb qui va treballar al muntatge teatral Mammon, o Bruna Cusí, que va ser la seva parella.

T'estrenes a Cites Barcelona i ho fas en català. ¿És fàcil actuar quan es fa en una llengua que no és la pròpia?

— Doncs, mira, la veritat és que tenia moltes ganes de treballar en català. És una cosa que feia temps que tenia al cap, però que no és una decisió meva, ha d'arribar una oferta com aquesta. En aquest cas, quan va arribar em va fer molta il·lusió, perquè a més era treballar amb l'Anna [Castillo], que som amics. Jo coneixia Cites, havia vist algun capítol, però no n'era fan, no l'havia vist sencera. De fet, alguna vegada el Pau Freixas [creador de la sèrie] en un sopar amb amics m'havia dit: "Tu has de treballar en català perquè el parles molt bé". I jo li deia: "Ja ho veurem, ja ho veurem". Actuar en català és una mica més complicat per a mi. Tenia clar que no volia actuar pitjor pel fet de fer-ho en català, perquè el meu cap estigués pensant si estava dient bé les coses. Però em van donar molta llibertat i els vaig demanar que al capítol es digués que el meu personatge no era català però parlava català. Era important per a la meva seguretat com a actor. Jo no soc bilingüe; jo parlo català, però el meu accent, la meva pronunciació i el meu vocabulari no són perfectes. Em van dir que no hi havia cap problema i ho van afegir al guió.

¿Has après el català de manera autodidàctica?

— Sí, parlant amb amics. De fet, crec que és la millor manera d'aprendre una llengua: de vacances, parlant, escoltant i preguntant.

¿Ets fan de la comèdia romàntica?

— En soc fan, però tampoc és el gènere que més m'agrada. A mi m'agrada molt passar-ho malament quan miro pel·lícules. M'agrada la tensió, el thriller psicològic.

Què és el que et va agradar del teu episodi de Cites Barcelona?

— Per una banda, tenia moltes ganes de treballar amb l'Anna, n'havíem parlat moltes vegades. I després, llegint el guió, el fet que la cita fos en un tanatori, que és una cosa una mica estranya. A mi tot el que sigui estrany m'agrada.

El rodatge de Cites Barcelona és intens perquè cada episodi es fa en tres dies. ¿Hi havia marge per a la improvisació?

— No, és una pena, però quan tens tres dies per fer un capítol no hi ha temps per fer gaire més. També és veritat que en aquest cas concret, que és la primera vegada que he treballat en català, el fet que tot estigués molt acotat em va anar bé. Imagina't que la directora de sobte diu: "Ara podeu fer deu minuts xerrant del que vulgueu". Hauria patit més.

A Cites algunes vegades s'han repetit personatges d'una temporada a l'altra. ¿A tu t'agradaria revisitar el Bruno?

— Sí, esclar! M'agradaria molt tornar a treballar a Catalunya, en català. I amb Cites, si ho volen.

¿La gent et continua identificant com el Carlos de Cuéntame cómo pasó?

— En comparació a fa deu anys, ara hi ha molta més gent que m'identifica com a Ricardo Gómez que com a Carlos. Però és un treball que faig dia a dia, amb les decisions que prenc i les feines que faig. M'ho he pres molt seriosament perquè vull treballar d'això tota la meva vida i crec que l'única manera és mostrar a la gent que puc fer més coses que el Carlos de Cuéntame.