'Dopesick': la sèrie que enganxa
Les sèries nord-americanes comencen a reflectir la crisi sanitària al voltant de l’addicció als opiacis fomentada per la mateixa indústria farmacèutica del país. Es calcula que mig milió de nord-americans han mort en els últims vint anys per culpa del consum de medicaments contra el dolor. La dependència del consum d’opioides inicialment receptats una mica a la babalà pels metges ha desembocat en una pandèmia tràgica vinculada a drogues il·legals com el fentanil o les metamfetamines. Les sèries, siguin documentals o ficcions o estiguin basades en fets reals, han començat a denunciar aquesta situació amb una indiscutible voluntat pedagògica. És un entreteniment televisiu que destil·la el desig per explicar a la població nord-americana els riscos i les conseqüències devastadores d’aquests medicaments, que en el seu dia van ser receptats com a miraculosos i inofensius.
Disney+ ha estrenat Dopesick: historia de una adicción, protagonitzada per l’actor Michael Keaton. La sèrie, de vuit capítols, reconstrueix el cas que envolta l’OxyContin, un potent opioide fabricat als anys 90 pels laboratoris Purdue Pharma, una farmacèutica propietat de la família Sackler. El medicament es va promocionar inicialment a les zones mineres dels Estats Units, on la població era més susceptible de necessitar aquesta substància, fruit de les lesions que acostuma a patir en la dura tasca de l’extracció del carbó i la fabricació d’acer. Keaton hi interpreta un bon metge, el doctor Finnix, amoïnat per la salut de la seva petita comunitat, castigada pels anys de feina a les mines. Dopesick va saltant endavant i endarrere en el temps per mostrar-nos quatre trames narratives diferents. D'una banda, l’ambició de Purdue Pharma, que prioritza els beneficis econòmics i no la seguretat dels pacients, fins i tot fent ús de l’engany i dels buits legals de la sanitat nord-americana. D'una altra, l’agressivitat dels comercials de l’empresa perquè metges i farmacèutics receptin els medicaments, oferint-los estudis falsos dels efectes en els pacients. També descobrim la doble trama d’investigació d’aquest frau contra la salut pública. Però el punt fort de la sèrie que intenta sacsejar l’espectador és la trama de la degeneració dels pacients amb el consum de l’OxyContin.
Si bé els primers episodis són una mica feixucs i costa agafar interès per l’entramat farmacèutic, la sèrie funciona gairebé com un opioide. De mica en mica es va filtrant dins teu fins que acabes enganxat per les històries personals, especialment la del doctor Finnix, que sempre ha mantingut certes reticències sobre les suposades virtuts de l’OxyContin. Com que com a espectador ets coneixedor dels efectes devastadors del medicament, t’avances a la tragèdia.
En una època en què la pandèmia ens ha fet creure a cegues en les virtuts de la indústria farmacèutica i hem donat per vàlids tots els seus estudis amb un cientisme gairebé fanàtic en benefici de proporcionar ràpidament un gran bé a la humanitat, Dopesick és una bufetada per tocar de peus a terra.