David Verdaguer i Ángela Cervantes invoquen l'esperit de 'Nit i dia'
Els actors presenten a Sitges 'El mal invisible', la nova sèrie negra de TV3
BarcelonaEls carrers buits de Barcelona indiquen que El mal invisible, el nou thriller de TV3, s'ambienta en un moment excepcional: l'inici de la pandèmia de covid que va obligar tothom a tancar-se a casa. En aquest context, dos policies, interpretats per David Verdaguer i Ángela Cervantes, es fan càrrec de la investigació de la mort de diverses persones sense llar, que han estat brutalment assassinades mentre dormien al carrer. Creada per Lluís Arcarazo, la sèrie, que s'ha presentat avui al Festival de Sitges, aspira a recuperar l'esperit de Nit i dia, una de les ficcions criminals més recordades de la televisió pública i també obra del guionista barceloní. La ficció encara no té data d'estrena a TV3.
"És diferent de Nit i dia, però també té aquella cosa fosca que tenia la sèrie. El primer Crims de TV3 va ser Nit i dia, la primera ficció criminal. Crims ha ajudat molt al fet que es vegi com un gènere que funciona. I amb aquesta sèrie intentarem posar una mica de llum a la foscor", diu, mig humorísticament, Verdaguer. L'actor interpreta Quique Molina, un agent a qui no li acaben d'agradar les normes i que està immers en una crisi personal profunda que ha derivat en un procés de divorci. A l'altra banda de la balança hi ha Marga Muñoz, a qui dona vida Ángela Cervantes. Ella intenta fer-ho tot segons les normes i la legalitat, i això ja es veu en les primeres escenes: quan arriben a l'escena del crim, ella es posa la mascareta de protecció, mentre que ell fa cas omís del protocol de seguretat de la covid.
"En moltes sèries es juga amb això del poli bo i el poli dolent. En principi, el Molina seria el dolent, però la part bona d'aquesta sèrie és que no hi ha ni bons ni dolents", assegura Verdaguer. Cervantes li dona la raó i remarca que han treballat perquè els seus personatges tinguessin més capes i que l'espectador entengués que, per exemple, el Molina té raons per ser com és.
A banda dels assassinats, la sèrie també mostra el biaix sexista de la societat i del cos de policia a través d'un cas de sextorsió que afecta principalment la Marga. "Per a ella té conseqüències a la feina. Costa molt ocupar llocs de poder sent dona, encara més en ambients masculins com pot ser la policia, i ella es troba que ha de confiar en un cap que sembla que no farà res per ajudar-la", explica Cervantes.
Basada en fets reals
A l'hora de fer la sèrie, Arcarazo s'ha inspirat en fets reals que van tenir lloc l'abril del 2020, quan en ple confinament la policia va detenir un home acusat d'haver assassinat diversos indigents. Els actors admeten que no recordaven el cas quan els va arribar el projecte, cosa que atribueixen a la voràgine informativa d'aquells mesos i al fet que les víctimes fossin persones sense sostre, "gent invisible".
Tot i tractar-se d'un moment relativament recent, la pandèmia s'ha colat ja en diferents sèries i s'ha incorporat fàcilment com a recurs narratiu dins de les ficcions televisives. "Mai he vist més egoisme que durant la pandèmia. Jo vaig flipar mandarines. Soc hipocondríac i sempre estic pensant que em moriré, però en el cas real de la covid jo no tenia tanta por. En canvi, vaig veure el pitjor de la gent. Coses increïbles. La gent volia salvar el seu cul i la resta els era igual. La por treu el pitjor de la gent", reflexiona Verdaguer.
El mal invisible es va rodar en dos mesos, majoritàriament de nit per poder disposar de carrers sense gent que recordessin l'ambient de Barcelona durant la pandèmia. "És una sèrie amb una producció molt ambiciosa i el rodatge va ser intens", reconeix Cervantes. L'actriu obre la porta a fer més temporades, tot i que tant ella com el seu company de repartiment remarquen que la primera entrega de vuit episodis queda tancada.