'We are Lady Parts': la sèrie punk musulmana que no espera complaure la mirada blanca

"Mataré la meva germana. No t'hi fiquis. És una cosa entre ella i jo. M'ha robat el llapis d'ulls i els meus pantalons s'han donat per culpa del seu cul gros. És un assassinat per honor! És un assassinat per honor!", escup la cantant de Lady Parts en ple assaig d'un dels temes propis que toca una banda formada, expliquen, "una part per avorriment i dues parts per crisis d'identitats". El grup sona brutal i les lletres tenen ganxo. Com a bona formació de punk, s'apropien de l'imaginari més tabú de la seva cultura per capgirar-lo: desactiven el terror patriarcal dels assassinats per honor des de la ironia d'un codi de valors pròpiament femení. Però la Saira (Sarah Kameela Impey, quin descobriment), la cantant, troba a faltar una cosa a la banda: una guitarrista potent. L'Amina (Anjana Vasan), a qui hem vist a l'inici del primer episodi en una trobada a casa seva amb la família d'un possible promès, es converteix en la principal candidata. Estudiant de doctorat en microbiologia, aspira a casar-se aviat i no toca més la guitarra perquè vomita cada cop que puja a un escenari. Ingressar a Lady Parts li suposa una brega amb les seves pròpies aspiracions vitals. 

La creadora britànica Nida Manzoor capgira els estereotips en la representació de noies musulmanes en la ficció audiovisual, i ho fa aproximant-se més a l'humor estripat i encantador de Derry Girls que al drama social conscienciat. We are Lady Parts desafia la manera com des de la cultura hegemònica esperem veure representades les joves de fe islàmica, com a víctimes o com a converses a la tradició occidental. La rebel·lió de les protagonistes no és ni contra la seva cultura ni contra els marcadors que la denoten, com el vestuari, les pràctiques religioses o la forma de relacionar-se. De les cinc membres de Lady Parts, quatre es cobreixen els cabells. Però alhora trenquen amb els prejudicis associats a les dones que porten aquests abillaments. La Momtaz (Lucie Shorthouse), la mànager, no para de vapejar sota el nicab mentre ven llenceria fina; l'Ayesha (Juliette Motamed), amb xador, s'enamora d'una influencer de moda, i la Bisma (Faith Omole), la baixista, sol anar amb un turbant mentre ven còmics feministes sobre la menstruació. A la sèrie, el vel no és un debat sinó un signe de la diversitat cultural dins de la comunitat musulmana britànica.

Autorepresentació sense disculpar-se

Personatges com l'Amina sí que viuen entre dues formes d'entendre la pròpia cultura, la dels seus pares, més liberals i espontanis, i la del seu grup d'amigues, més conservadores. El seu recorregut per encaixar en un grup de punk mentre segueix a la recerca de marit no difereix tant del de tantes altres comèdies romàntiques o drames juvenils sobre un procés de maduresa. We are Lady Parts és una sèrie en què les dones musulmanes s'autorepresenten sense disculpar-se ni voler complaure a la mirada "blanca". I potser sí que és prejudici aquell punt d'incomoditat que una encara sent davant de la normalització en una ficció de les pràctiques religioses entre una joventut en què no sembla haver-hi espai per a postures agnòstiques o atees, almenys entre les noies. 

We are Lady Parts no es pren debades la seva condició punk. Les cançons originals sonen fresques i contundents, amb unes lletres a l'altura, del millor de la sèrie. Per això trobes a faltar que acomiadin la temporada amb algun altre tema propi com el que s'esmenta a l'inici de l'article i no amb l'enèsima versió d'un èxit molt conegut, en el que no deixa de ser una concessió, aquesta sí, a cert mainstream.