'La turra': volem reines catalanes

La turra ha tancat la seva segona temporada d'emissió a la plataforma 3Cat amb un episodi dedicat al drag català i en català. La recent mort de Marta Ferrussola va ressuscitar el debat sobre la suposada carrincloneria d'una certa cultura catalana en general i dels continguts de TV3 en particular. A La turra aquesta qüestió no només és un tema de debat, sinó que defineix l'essència d'un programa que vol subvertir el lloc comú que associa la nostra llengua a la cultura acadèmica, la sobrietat estètica, el registre formal i el món adult.

La turra va estrenar-se l'any passat a la plataforma 3Cat amb Andrea Gumes i Alba Riera com a presentadores. El programa es pot entendre en part com l'evolució de les col·laboracions que Riera feia a Tardeo, l'antic pòdcast de Gumes a Ràdio Primavera Sound. Gumes ha acabat exercint d'amfitriona a Nervi, l'espai de divulgació cultural del 3Cat online. I Riera s'ha quedat sola al davant de l'upgrade que ha viscut La turra aquest 2024. Entre la primera i la segona temporada ha passat de ser un videopòdcast a funcionar com un programa de televisió, amb el seu plató en condicions i una clara consciència de l'espai escènic com a definidor de les dues seccions principals, la tertúlia col·lectiva i l'entrevista de "la tabarra" en aquell sofà on pots seure amb els peus a sobre. Una actitud que marca el to de les converses, properes i alhora amb un aire desimbolt que les distancia dels programes de plató més tradicionals. Alba Riera no només ha sobreviscut al no sempre fàcil trasplantament com a comunicadora d'un format de naturalesa radiofònica a un d'audiovisual. La presentadora té aquella fusta televisiva pròpia de qui no només sap trobar la indispensable connexió amb les seves contertulianes sinó que també estableix un vincle espontani de complicitat amb la càmera. Una autoconsciència de la imatge de la qual ella mateixa parla en episodis com el centrat en el pretty privilege.

Nodrir un ecosistema pop en català

Perquè La turra és un bon exemple de com, des d'un programa suposadament lleuger i d'entreteniment i en principi destinat als joves (s'integra a l'EVA), s'acaben abordant qüestions culturals, polítiques i socials de manera molt més pertinent, interessant i original que des de propostes més tradicionals. Al llarg dels capítols d'aquesta temporada s'han discutit assumptes com la mort, la monogàmia, la precarietat, l'esmentat pretty privilege, la llengua o el cinema català. El format es nodreix i promociona tot un ecosistema pop en català que sobretot es manifesta a les xarxes socials. En lloc de fer el ploricó sobre l'estat de la llengua, sobretot entre les noves generacions, el programa conversa i difon les expressions contemporànies de la cultura del país, des de cantants com Marta Ros, Ouineta, que signa amb Gorg l'encomanadissa sintonia del programa, a rapsodes tuitaires de la neollengua com @trodeponent.

No seria mala idea que la televisió pública produís un Drag race amb idiosincràsia pròpia que promocionés reis i reines catalanes i popularitzés expressions com "no refileu com caderneres". Per ara ja és prou important que existeixi un espai televisiu, per ara només online, en què algunes de les principals drags del país –Marrana Jurásica, Jèssica Pulla, Pitita, Conxxa Vitoy i Àlex Marteen– debatin sobre el vincle entre cultura catalana, transformisme, entreteniment, dissidència de gènere i televisió.