'Tor', el primer gran 'western' català?

A Deadwood, la magnífica sèrie de David Milch que revisava els codis del western clàssic, massacren l'única família que hi apareix ja al primer episodi. És la demostració palmària de com aquesta producció de HBO es distanciava de la concepció del western com a gènere fundacional de la civilització nord-americana per oferir una visió molt més crua i desmitificadora de l'imaginari d'un territori fronterer sense llei. A Tor, durant dècades tampoc hi va residir cap família entesa en el sentit més típic, malgrat que els odis s'hi s'arrossegaven des de generacions. Els dos antagonistes principals, Sansa i Palanca, eren homes sense parella ni fills, els (pen)últims vestigis d'una forma d'entendre la vida allunyada de la civilització.

Fa més de tres dècades que Carles Porta dona voltes als enigmes de Tor, fins al punt que li ha dedicat tota mena de formats i programes. Quin sentit tenia ara fer-ne un true crime de vuit episodis? El periodista de fet es dedica a repassar tots i cadascun dels possibles sospitosos sense arribar a cap conclusió definitiva. Si entenem un true crime com un gènere que acaba desvelant-nos alguna veritat que no coneixíem sobre un cas mediàtic, Tor pot engendrar una certa frustració, atès que no destapa el gran enigma, qui va matar Sansa. Porta fins i tot introdueix la sèrie com una mena de judici en què ell presenta i repassa de forma exhaustiva totes les proves i evidències, i és l'audiència, a manera de jurat popular, qui ha de treure les conclusions pertinents. Aquest suposat joc judicial amb els espectadors és la part menys interessant de Tor.

Per anar fent bullir l'olla del misteri, Porta i el seu equip han dut a terme una feinada ingent de recuperació d'arxius de l'època amb els quals elaborar el paisatge de fons històric i econòmic del cas. Sobre aquest rerefons han introduït tota una sèrie de personatges marginals i atípics que acaben configurant un retrat insòlit del país. Tor esdevé així un territori d'aires mítics, d'on brota una història entre el western nostrat, en què la geografia transfronterera configura un escenari propici per la vida fora de la llei, i la crònica negra de la Catalunya més profunda.

El pati del darrere del capitalisme

El format sèrie cobra sentit per anar repassant tots els estrats històrics en què el cas endinsa les seves arrels. Allò que transcendeix de Tor, la sèrie, és com encapsula un univers hiperlocalitzat en què s'entrellacen tantíssims vessants foscos del passat recent del nostre país. Poques narratives il·lustren tan bé el desajust violent que suposa per a un racó de món deixat de la mà de Déu la possibilitat de passar d'una mera economia de subsistència a una economia extractiva del territori, sense procés intermedi de maduració i reflexió sobre models productius i vincle amb l'entorn. Fins i tot s'hauria pogut aprofundir més en de quina manera el teixit socioeconòmic de molts pobles es basava, com passa a Tor, en els béns comunals i com això es trastoca al llarg del segle XX.

També resulta interessantíssim comprovar com els Pirineus funcionen com a pati del darrere del sistema capitalista i de les guerres del segle XX (la subtrama d'Andorra enriquint-se amb el patrimoni robat als jueus que volien travessar la frontera mereix un capítol a part), i de quina manera les ferides de la Guerra Civil i la dictadura ressonen en els crims de la contemporaneïtat. Almenys, la sèrie conclou amb un final feliç: mostra com Tor progressa més enllà de la seva llegenda negra. I ara fins i tot hi ha qui ha decidit establir-s'hi i engegar una família.