La sèrie sobre una revolta laboral que converteix els gal·lesos en gent 'non grata' a Anglaterra

El mur d'Offa és una antiga construcció entre Gal·les i Anglaterra que s'estén al llarg de més de 200 quilòmetres i que separava aquests dos països a l'Edat Mitjana. En el tercer episodi de la sèrie The way es menciona aquesta frontera d'aires mítics quan la família gal·lesa protagonista, els Driscoll, intenta travessar de forma clandestina cap a Anglaterra tot fugint de la policia que els encalça. S'ha decretat un toc de queda a Gal·les i s'han tancat les fronteres. Els Driscoll han esdevingut immigrants il·legals al seu propi estat. Després del Brexit, tampoc poden fugir cap a Europa tan fàcilment. I els anglesos delaten tothom amb pinta de gal·lès. De sobte, els protagonistes se senten com tantes altres famílies refugiades d'arreu del món quan intenten entrar al Vell Continent i no troben res més que hostilitat.

El conflicte ha engegat molt abans. The way arrenca amb Owen Driscoll (l'actor Callum Scott Howells) en un estat de profunda anhedonia que reflexiona sobre per què és incapaç de sentir res davant d'uns fets que han trasbalsat Port Talbot, la ciutat portuària on viu. Un home es va calar foc al carrer pocs dies després que el seu fill es llancés al forn de la siderúrgica on treballaven. Aquestes morts posen en evidència l'estat de crisi que viu aquesta capital industrial. La incertesa pesa sobre el futur de la fàbrica d'ençà que la van comprar uns empresaris d'Extrem Orient. Sembla que se'n volen desfer. Els ànims s'escalfen fins que una revolta obrera pren la ciutat. La mare de l'Owen, la Dee (Mali Harries), n'és una de les líders i ell per fi se sent motivat per una causa.

Michael Sheen, Adam Curtis i James Graham

El primer episodi de The way entronca amb tantes altres sèries britàniques al voltant de la persistència de la lluita obrera. En la seva creació conflueixen tres grans noms. Michael Sheen –molt més conegut com l'excel·lent intèrpret de sèries com Masters of sex o films com El desafiament: Frost contra Nixon– es posa aquí per segon cop rere la càmera com a director, a més de reservar-se un petit paper com el pare ja mort del patriarca Driscoll, Geoff Driscoll (Steffan Rhodri), un antic líder sindicalista que s'apareix com un fantasma al seu fill. Adam Curtis, una figura de culte de la BBC per les seves pràctiques innovadores en l'audiovisual de rerefons polític, exerceix de cocreador i probablement li podem atribuir l'ús d'imatges d'arxiu al llarg de la sèrie i la reflexió sobre com l'obsessió pel passat no permet fer projeccions de futur que propulsin la lluita per uns temps millors. I el tercer coautor és James Graham, el responsable de Sherwood, una sèrie amb què The way manté diversos punts de contacte, sobretot pel que fa a les herències i continuïtats de les lluites obreres, i en l'estratègia narrativa de concentrar en una família tot de conflictes dramàtics.

The way és una producció sobre la lluita laboral curulla d'idees que transcendeix les tendències habituals d'aquestes ficcions britàniques. Però en quatre episodis no tots els plantejaments es poden desplegar amb la força necessària, de manera que la sèrie transmet certa sensació de dispersió mentre la història fluctua entre el drama familiar en un escenari al caire del col·lapse social, la reflexió sobre la necessitat de mantenir encesa la flama de la revolta, la reivindicació de la identitat gal·lesa i l'extrapolació de l'experiència dels refugiats a europeus "de tota la vida". Però finalment el més qüestionable són les noves formes d'heroïcitat masculina i de martiri que es proposen per refundar mites obrers que mantinguin la lluita viva.