Els secrets d''Els Soprano', desvelats per David Chase i el seu equip

Tot comença amb la mare. A Wise guy: Los Soprano por David Chase, el creador de la sèrie que va canviar la ficció televisiva per sempre, explica com el punt de partida de tot plegat va ser la relació conflictiva amb la seva progenitora, una dona dominant de la qual ell va fugir al llarg de la seva vida. Aquest vincle maternofilial també el va conduir a fer teràpia. I d'aquí l'esbós dramàtic del que primer va ser un guió cinematogràfic per després convertir-se en un plantejament de pilot televisiu. David Chase explica això i més a Alex Gibney, el prestigiós documentalista rere títols com Gonzo: Vida i obra del Dr. Hunter S. Thompson (2008), La mentida de Lance Armstrong (2013) o Citizen K (2019), en un escenari que replica la consulta de la doctora Melfi (Lorraine Bracco). El context adient perquè Chase desveli els secrets d'Els Soprano.

A finals dels anys noranta, a l'escriptor no li va resultar fàcil vendre una sèrie amb un punt de partida tan absurd com el d'un mafiós que pateix un atac de pànic després de trobar-se uns ànecs a la piscina de casa. Després de trucar a diverses portes, Chase finalment aterra a HBO, que aleshores era tot el contrari d'una productora de culte. El creador explica què va demanar-li la cadena per acceptar el pilot: incloure-hi un assassinat. I així s'estableixen dos dels trets identificatius de la sèrie i de tota la nova ficció a partir d'aleshores: la violència explícita, impensable en les sèries de la televisió en obert, i el protagonisme de personatges amb un cantó fosc. El primer episodi de Wise guy combina els records de Chase amb imatges d'arxiu de la seva infància a Nova Jersey. Es notava que Els Soprano tenia darrere un creador més proper a l'autor cinematogràfic que no pas al realitzador televisiu. I aquí es ressegueix la formació cinèfila del protagonista, molt propera a la dels directors del Nou Hollywood. La sèrie recupera imatges poc vistes de la seva pel·lícula de final de carrera. "Ens crèiem Godard, però n'estàvem ben lluny", ironitza el creador al respecte. I també podem veure escenes dels primers films de sèrie Z en què va participar.

La docusèrie agafa força quan convida a la conversa part de l'equip tècnic i artístic d'Els Soprano. Les remembrances de Chase es complementen amb les aportacions de guionistes, productors i intèrprets com Bracco, Michael Imperioli, Edie Falco, Steven Van Zandt o Drea de Matteo. La recuperació de les imatges d'arxiu de les audicions per als diferents papers és un els moments àlgids de la sèrie. Així ens assabentem de com va costar aconseguir l'actriu adient per a fer de Livia, la mare que va inspirar tot plegat, un paper que va recaure en Nancy Marchand (la propietària del diari de Lou Grant).

Lluny dels documentals de tribut on tot són elogis, aquí no hi ha por de donar veu a perspectives discordants amb la figura d'autoritat que representava Chase, sobretot en la sala de guionistes, per oferir una reflexió sobre els límits del poder de l'autor en aquestes produccions. La segona part es torna fosca i emotiva quan recorda James Gandolfini. Aquí els testimonis també són francs a l'hora d'explicar les problemàtiques de l'actor i la relació complicada que va acabar establint amb una sèrie l'èxit de la qual li va suposar, paradoxalment, una condemna. I, esclar, Gibney i Chase acaben discutint un dels finals més comentats i polèmics de la història de la televisió, tot atorgant a Wise guy una cloenda d'allò més coherent.