Ska, IRA i subcultures juvenils en la nova sèrie del creador de 'Peaky Blinders'

Irlandès, l'Eamonn (Peter McDonald) viu a Coventry, al centre d'Anglaterra, i està totalment implicat en una cèl·lula de l'IRA que actua en un dels moments més cruents de la confrontació amb l'estat britànic, quan Bobby Sands i els seus companys empresonats inicien la vaga de fam. El seu fill universitari, el Bardon (Ben Rose) només pensa en escapar de l'ambient opressiu que genera l'entorn de l'IRA, un context controlat amb disciplina militar que l'arrossega a l'abisme de la violència. En un moment de confrontació entre els dos, l'Eamonn entona The fields of Athenry, una cançó popular irlandesa. Per a l'home, aquestes melodies folk fixen la lluita d'un poble oprimit en un imaginari que es transmet de generació en generació. Però el fill el replica amb un clàssic del reggae, el You can get it if you really want de Jimmy Cliff, un dels primers èxits internacionals de la música jamaicana, molt popular entre la joventut d'Anglaterra en aquell moment.

El cosí del Bardon, el Dante (Levi Brown), viu aliè als conflictes sociopolítics del seu voltant i somnia en convertir-se en poeta al mig del barri més problemàtic de Birmingham. Fins que s'adona que la millor forma de canalitzar la vocació literària és formar una banda de rock. L'acompanya una col·lega skinhead amb talent per a la composició musical, la Jeannie (Eve Austin). I convencen el Bardon, que ha heretat la bona veu de la mare, perquè faci de cantant. Cadascú d'ells troba en la música l'única via d'escapament d'uns barris sense horitzons de futur.

Entre finals dels setanta i principis dels vuitanta, a la zona entre Coventry i Birmingham van sorgir grups com The Specials, The Selecter o The Beat, bandes multiculturals que van popularitzar el two-tone, un nou gènere en què els ritmes jamaicans de l'ska es combinaven amb el punk i la new wave. A This town, Steven Knight, el creador de la sèrie Peaky Blinders, converteix el naixement d'aquesta escena musical en el teló de fons per retratar les convulsions viscudes per la joventut de classe obrera en ple assot del thatcherisme. Knight torna a retratar la seva ciutat natal, Birmingham, a través de les diferents subcultures i grups clandestins que s'hi movien, en aquest cas al tombant dels anys setanta a la dècada dels vuitanta. Els immigrants irlandesos de l'IRA negocien amb el gàngster de la zona, que vol controlar el tràfic de drogues a través de la sala de festes i utilitza com a esbirros hooligans del club de futbol local, els anomenats zulus. Aquests joves conviuen amb els skinheads i els rude boys d'origen jamaicà.

Les contradiccions de la subcultura 'skinhead'

Els protagonistes de This town provenen d'aquests mateixos contextos, però se'n desvinculen cadascun a la seva manera. En Bardon posa en evidència el vessant menys idealitzat de la lluita armada irlandesa. Amb l'icònic barret pork pie de tants integrants de bandes de ska, el Dante pretén encarnar una passió pel rock als antípodes del tòpic, més pròxima a la d'un noi neurodivergent lletraferit que no tasta l'alcohol que no pas a la de les drogues, el sexe i l'estrellat mediàtic. Massa desdibuixada com a personatge amb identitat pròpia, la Jeannie ofereix un tast de les contradiccions de la subcultura skinhead dels inicis. Amb This town, Knight vol proposar una aproximació diferent tant a la idea del rock com a territori de rebel·lia com a la dels retrats del Regne Unit de l'època. El resultat és tan atractiu com irregular, perquè no sempre s'equilibra la intenció d'originalitat amb certes convencions dramàtiques. Però la sèrie confirma que la ficció britànica combina com cap altra el rol íntim i històric de la música amb les tribulacions dels joves de classe obrera.