Sigues bo, sigues amable, sigues coratjós… sigues diferent

Al documental de recent estrena Jim Henson: la audacia de las ideas es recorda el paper lluminós que va jugar un programa infantil com Barri Sèsam com a contrapunt al clima depriment que regnava a la Nova York dels anys setanta. A Eric, Benedict Cumberbatch encarna el Vincent, una variant o un possible deixeble fictici de Henson, ell també creador d'un xou televisiu de gran èxit entre la mainada, Good day sunshine, en què els titelles saluden el públic infantil cada dia amb un contagiós "Sigues bo, sigues amable, sigues coratjós… sigues diferent". Tanmateix, el programa comença a patir el desgast dels molts anys en antena. I el Vincent no porta gaire bé que li aconsellin actualitzar el format que va crear. El mal humor que li genera la feina empitjora la relació amb la seva dona, la Cassie (una esplèndida Gaby Hoffman). Un matí, l'Edgar (Ivan Morris Howe) sent discutir per enèsima vegada els pares abans d'anar tot sol a peu a l'escola. Aquell vespre no torna a casa. Ni l'endemà.

La desaparició de l'Edgar provoca reaccions diferents als pares. La Cassie fa tot el possible per trobar la criatura, mentre que el Vincent s'obsessiona amb elaborar un nou titella, l'Eric del títol, a partir d'uns esbossos que havia fet l'Edgar. El protagonista creu que si dona vida a aquest ninot amb aspecte de monstre tendre i terrible al seu programa, el noi tornarà a casa. Però, abans de convertir-se en un nou personatge a Good day sunshine, el titella esdevé la projecció dels seus propis dimonis, un monstre pelut que acompanya el Vincent i hi discuteix durant aquests dies terribles en què la policia busca l'Edgar.

Eric desenvolupa la història de terror de la desaparició d'un fill des de l'òptica d'un pare que es dedica a explicar contes feliços a la canalla. Però el creador narcisista i trastocat que Cumberbatch clava amb la seva interpretació esdevé també una figura incòmoda en excés. Per això, la sèrie distribueix el protagonisme entre altres personatges, sobretot el policia que s'encarrega de la investigació, el Michael (McKinley Belcher III), una redefinició de l'heroi masculí en temps de la sida. A través de la feina d'aquest detectiu, la sèrie mostra els efectes terribles de les polítiques municipals d'assetjament i violència contra les persones pobres i sense llar a Nova York.

Perquè Eric vol convertir la Nova York del moment en alguna cosa més que l'escenari de fons de la història. Intenta aprofundir en el context turbulent d'una ciutat marcada per la pobresa, la corrupció policial, el racisme i la irrupció de la sida. David Simon és un referent clar en la panoràmica de la ciutat que traça Abi Morgan i en la seva voluntat de dibuixar un sistema en què convergeixen diferents factors que explicarien el dolor que amara l'ambient. Però som davant d'una sèrie de només sis episodis, i això obliga la creadora a reduir la descripció d'un sistema a uns pocs personatges representatius dels seus sectors, de manera que al final ens trobem amb una colla de dolents fàcils de detectar i treure del mapa perquè tot acabi bé. S'entén que la sèrie prefereixi no aprofundir en la foscor que s'esbossa en els primers episodis, una obscuritat que es palpa en l'ambient, en els personatges, en la història d'un nen desaparegut sense rastre, en la figura d'un monstre interior que cobra vida per al protagonista. Però la resolució d'Eric resulta molt poc satisfactòria, des de la forçada explicació al voltant de l'Edgar fins a tot el procés de redempció del pare turmentat i egotista.