'Sherwood': quan la policia infiltrada en els moviments socials altera tota una comunitat

El juliol de 2004, Keith Frogson, un exminer jubilat, tornava del pub cap a casa al seu poble de Nottinghamshire quan va ser assassinat per un veí, Robert Boyer, amb una ballesta i una espasa de samurai. Com a possible motiu del crim, primer es va especular amb una desavinença política. Frogson havia estat molt implicat en la vaga de miners que va sacsejar la regió l'any 1984. El seu veí, en canvi, va optar per fer d'esquirol. La investigació va determinar que Boyer patia problemes mentals i havia desenvolupat una paranoia al voltant de Frogson que no tenia res a veure amb els moviments obrers de feia dues dècades. Tanmateix, les primeres especulacions al voltant del cas posaven en evidència fins a quin punt els diferents posicionaments davant d'aquella revolta laboral havien deixat cicatrius encara obertes a la comarca. Als anys vuitanta, en plena política de desmantellament de la indústria del carbó per part de Margaret Thatcher, milers de treballadors van anar a la vaga arreu del Regne Unit per tal d'evitar el tancament de les mines. A Nottinghamshire, en canvi, la majoria va decidir seguir treballant. La zona no va tardar a convertir-se en un camp de batalla entre piquets locals i vinguts d'altres zones que intentaven aturar el funcionament dels pous i els esquirols que s'hi resistien.

El Nottinghamshire dels anys vuitanta i el cas Frogson inspiren Sherwood, una sèrie de la BBC escrita pel dramaturg James Graham que també parteix del misteriós assassinat en un antic poble miner d'en Gary Jackson (Alun Armstrong), un sindicalista ressentit amb els veïns que als anys vuitanta no van secundar la vaga. A la seva mort se n'hi sumen algunes més, la majoria produïdes per un arquer (sí, les comparacions amb Robin Hood són inevitables) l'objectiu del qual no queda clar, però sembla remuntar-se a aquells anys. Graham afegeix un altre enigma a la trama. La primera víctima estava obsessionada amb el paper dels policies infiltrats entre els vaguistes i amb la probabilitat que un d'aquests agents encoberts s'hagués quedat al poble sota una identitat falsa, i ara convisqués entre ells. Qui seria aquest espia? Quin dels habitants del municipi va arribar als anys vuitanta, en plena vaga, i sense aixecar sospites es va acabar instal·lant allà? I per què hauria decidit no tornar a Londres?

Repressió del moviment obrer

Produïda per la televisió pública britànica, Sherwood és un bon exemple de minisèrie televisiva de qualitat que sap aprofitar la inspiració en un cas real tant en el vessant dramàtic com en la política. Graham juga amb els sempre eficaços recursos del thriller criminal per endinsar-se en la memòria històrica del país, revisar una de les fites clau pel que fa a les polítiques liberals i la repressió del moviment obrer, i posar sobre la taula el paper de la policia en el desmantellament dels moviments socials. La sèrie treballa el protagonisme col·lectiu des de la consciència de comunitat. Perfila un poble lligat per una mateixa tradició obrera que va reaccionar des de posicions enfrontades a l'enfonsament d'aquest nexe comú. El creador recorre a un escenari dramàtic sempre eficaç, el de les famílies dividides entre dos bàndols: tenim el pare vaguista amb dos fills policies, i les dues germanes també veïnes distanciades pels respectius papers dels seus marits en aquella vaga, entre d'altres. I, tot i que aquí inevitablement es novel·litza més tot plegat, la denúncia sobre els policies infiltrats recorda els casos reals que s'han destapat en els últims mesos en el nostre país.