'Selftape': el preu massa car de triomfar com a actrius adolescents

Les selftapes són les autofilmacions que es fan actors i actrius per enviar com a prova en un càsting. Una manera d'estalviar-se les primeres convocatòries presencials en un procés de selecció d'intèrprets. I alhora una confirmació de fins a quin punt s'ha normalitzat gravar-se a una mateixa com a demostració constant que encaixes en la imatge que l'ecosistema audiovisual espera de tu. Selftape, la sèrie creada i interpretada per Joana i Mireia Vilapuig, incorpora imatges d'arxiu de les dues protagonistes ja de ben petites. Des de les pel·lícules domèstiques de celebracions familiars fins a les entrevistes que els dediquen els mitjans quan es converteixen en actrius adolescents d'èxit per la seva participació a Polseres vermelles i al film Herois, les germanes Vilapuig conviuen amb la vivència prematura de l'èxit a la pantalla. Fins que la realitat de la professió fa esclatar la bombolla.

A través de sis episodis, Joana i Mireia Vilapuig exploren la sensació de vulnerabilitat i ressentiment de dues joves abocades massa d'hora a la idea de triomf. La Mireia torna d'Oslo a Catalunya tot fugint, entre altres coses, d'una relació tòxica. I accepta el paper en una ficció d'època que li acaben de negar a la seva germana Joana, estancada en un punt de no retorn en la seva carrera. La sèrie introdueix oportunes reflexions sobre la sobreexposició dels menors als mitjans i la hipersexualització de les actrius adolescents, així com del desgast que genera una fama prematura. Però brinda alguns dels millors moments quan presenta situacions que remouen més enllà del bagatge de les protagonistes. En el tercer episodi, el millor dels sis, es presenten dos escenaris paral·lels en què cadascuna de les protagonistes se sent incòmoda per circumstàncies diferents en compartir intimitat amb un home. Més enllà de les causes que expliquen les reaccions respectives dels personatges, la directora Bàrbara Farré (l'altra gran confirmació de la sèrie) desplega cadascuna de les situacions amb intel·ligent ambigüitat, de manera que ens identifiquem amb el punt de vista de la Joana i de la Mireia sense que calgui posar-nos en més antecedents.

La tercera sèrie original de Filmin

En el darrer episodi, les protagonistes es revolten contra aquesta indústria que ha normalitzat traspassar les fronteres de la intimitat de les actrius. Totes dues fugen de diferents situacions d'abús en una imatge que fa no tant hauria servit per cloure la sèrie: rebel·lar-se contra les inèrcies del sistema ja representaria un final prou triomfant. Però en aquesta producció autoconscient, les protagonistes corren fins a retrobar-se en una seqüència en què s'acaba visibilitzant el dispositiu de rodatge. Així, Selftape posa en evidència com, des de fa pocs anys, hi ha vida després d'escapar-se de les formes tradicionals de l'audiovisual en formats com aquest que permeten a joves creadores prendre les regnes de la seva autorepresentació en pantalla.

Selftape és la tercera sèrie original de Filmin, que un cop més facilita les condicions de producció per a un tipus d'obra que difícilment hauria trobat espai en altres canals o plataformes. Com ja succeïa amb Autodefensa i Doctor Portuondo, Filmin aposta per creadors joves i/o alternatius que troben en diferents expressions de l'autoficció el territori més afí on cristal·litzar les seves inquietuds. Però aquests condicionants també estan generant una tendència preocupant. Aquestes sèries innovadores que transmeten experiències personals amb ressò universal es mouen, tanmateix, dins d'un univers recurrent, el del món de l'audiovisual i de la cultura. Que l'opció honestíssima per part dels creadors d'explorar allò que millor coneixen no desemboqui en un panorama audiovisual incapaç de mirar més enllà de la seva pròpia escena.