Les primeres dones professionals de l'esport a l'estat espanyol

L'any 2022, la pilotari Maite Ruiz de Larramendi va deixar la seva feina fixa durant dècades en un hospital per fundar Ados Pilota, el primer club professional per a dones pilotaris. L'esportista navarresa, de 50 anys, volia compensar així la mancança amb què ella s'havia trobat al llarg de la seva exitosa carrera internacional com a jugadora de pilota basca: no va disposar de cap infraestructura que la formés i li permetés competir com a professional. Aquest avanç no és una novetat en la història dels frontons, ans al contrari. Perquè a principis del segle XX, les pilotaris, més enllà d'Euskadi, triomfaven en països com Mèxic i Cuba, gaudien de fama popular, guanyaven salaris més alts que molts obrers, i van convertir-se en les primeres esportistes professionals de l'estat espanyol. Fins que les restriccions que la dictadura franquista va imposar a l'esport femení van acabar amb un llegat històric que la democràcia encara no ha sabut restaurar del tot. Aquesta és la història que recupera Las Pelotaris 1926, una producció de Mediapro que firma el català Marc Cistaré per a ViX, la plataforma del canal mexicà Televisa Univision, i que aquí ha estrenat SkyShowtime.

A primera vista, la sèrie entroncaria amb propostes estil Las chicas del cable a l'hora d'actualitzar els codis de les ficcions televisives femenines amb un cert rerefons feminista i sense perdre atractius com els sumptuosos valors de producció d'una ficció d'època o els embolica-que-fa-fort habituals d'aquests melodrames. Però, amb un protagonisme centrat sobretot en tres jugadores, la mexicana Chelo (Zuria Vega), i les basques Idoia (Claudia Salas) i Itzi (María de Nati), Las Pelotaris 1926 presenta les seves singularitats. S'agraeix, per exemple, que sobretot en els primers episodis, l'esport que practiquen les protagonistes no sigui una mera excusa i cobri un rol determinant en els conflictes dramàtics i narratius de cada història, de manera que el joc de la pilota ocupa un pes específic en el metratge. La sèrie se situa entre Mèxic i Euskadi, amb trames relacionades però que transcorren gairebé de forma paral·lela. També en el to. A Mèxic ens quedem amb la campiona nacional, la Chelo, que pateix un conflicte gros amb el seu marit. Aquí el registre romàntic marca en principi el dilema d'una dona que descobreix el vessant més fosc de l'home que estimava. Al País Basc, mentrestant, la Itzi intenta recuperar l'amor de la seva vida, l'Ane (Alejandra Onieva), casada amb el propietari d'un frontó. Per la seva banda, les maquinacions de la Idoia, una jove acostumada a espavilar-se i disposada a fer el que sigui per muntar el seu propi frontó, i l'única protagonista de classe obrera, acosten cada cop més la sèrie a territoris més propers a les ficcions de gàngsters, amb apostes clandestines, baixos fons i revenges vàries.

En els últims episodis, el creador sembla disposat a explotar el potencial subversiu que ofereixen els codis del melodrama gràcies a la tolerància del gènere amb els girs de guió sorprenents. La majoria de melodrames femenins televisius han actualitzat els perfils de les protagonistes d'acord amb els aires dels temps, però sempre hi ha un romanent important de romanticisme que mou la trama. A Las pelotaris 1926 no deixa de tenir gràcia veure com les protagonistes es van alliberant, de forma voluntària o no, dels diferents homes que les rodegen. Al final d'una sèrie de vuit episodis, el nombre de baixes masculines sembla propi d'una pel·lícula de venjança de Quentin Tarantino. Però integrades rere les elegants vestimentes d'una sèrie d'època femenina.