'Natura il·lustrada': podem considerar el dibuix científic una forma d'art?

Com comenta la professora Elisa Garrido a la docusèrie Natura il·lustrada, el Rinoceront de Dürer és possiblement la imatge més icònica d'il·lustració científica, malgrat que l'artista alemany no va pintar l'animal a partir d'una observació directa sinó inspirant-se en comentaris i descripcions de l'època. Dürer no havia vist mai cap rinoceront. Per això el seu dibuix desprèn aquest cert aire de fantasia, sense deixar de transmetre una idea de realitat: el rinoceront reproduït en tot detall, però com una bèstia cuirassada gairebé mitològica. La professora hauria pogut incidir encara més en aquest assumpte, al cap i a la fi parlem d'una de les imatges més referenciades i discutides en els debats sobre la representació artística del que és real. Però no deixa d'oferir un apunt imprescindible per introduir el tema de Natura il·lustrada, una docusèrie de producció pròpia del CaixaForum que al llarg de quatre episodis ens acosta a la menystinguda però fascinant disciplina del dibuix científic, molts cops vista com una forma estètica inferior tant des de les belles arts com des de les ciències.

El primer episodi ens explica la història del dibuix al servei de la transmissió de la ciència, que s'inscriu en l'època en què Occident pren consciència que hi ha un món per descobrir (i donar a conèixer) més enllà de les seves fronteres. El programa ens endinsa, entre d'altres, en un dels racons més desconeguts dels museus catalans, el Gabinet Salvador que custodia l'Institut Botànic de Barcelona, un dels pocs exemples al nostre país, i el millor conservat, de gabinet de curiositats o wunderkammer, aquelles col·leccions personals que aplegaven mostres de coneixement de tota mena, i podem considerar la fase embrionària dels museus d'història natural.

En el segon episodi, el dibuixant botànic de Montpeller Francis Hallé defensa que les seves il·lustracions no són art perquè entén que un artista ha de disposar de la llibertat de no sotmetre's a cap norma. I en el seu cas, en canvi, creu imprescindible seguir unes regles per mantenir-se fidedigne al món natural que reprodueix. Expert en boscos tropicals, el botànic també comenta fins a quin punt taxonomies occidentals com la de Linné presenten mancances com a metodologia per estudiar ecosistemes de Llatinoamèrica o Àfrica. Un tema, el de la perspectiva postcolonial, que reapareix en el tercer episodi, sobre les singularitats de les il·lustracions del món natural desenvolupades a l'escola a Bogotà que va fundar al segle XVIII el metge i botànic espanyol José Celestino Mutis. El quart episodi se centra en una figura propera, la de la il·lustradora i naturalista Blanca Martí, que ens dona pistes de les raons perquè, gairebé dos segles després de la invenció de la fotografia, un dibuix resulta una eina més eficaç per a la divulgació científica del món natural. Més eficaç, i més bella.

Divulgació amb rigor

La docusèrie és un bon exemple de format divulgatiu executat amb rigor, atractiu i gust pel detall, sobretot a través de les animacions que acompanyen les entrevistes. Les televisions públiques donen cada cop menys suport a les propostes audiovisuals amb vocació didàctica, així que benvinguda sigui la iniciativa privada en aquest sentit. Natura il·lustrada és accessible de forma gratuïta en la nova plataforma de streaming CaixaForum+. De passada es pot remenar en un catàleg orientat sobretot en aquesta línia de la divulgació cultural, artística i científica, tant amb peces d'altres països com amb produccions originals com aquesta.