La minisèrie que capgira la cultura de la cancel·lació

El Douglas (Hugh Bonneville) és un dels presentadors més populars de la televisió, un periodista veterà que s'ha guanyat el cor de la gent des del seu programa matinal, en què comparteix pantalla amb una col·lega molt més jove, la Madeline (Karen Gillan). Fins que un dia algú anònim piula un suposat acudit sexista que el Douglas hauria fet en petit comitè en un casament. En els primers episodis de Douglas is cancelled no s'explicita en cap moment el contingut de la gracieta. Perquè aquí rauria la clau de la cultura de la cancel·lació segons el creador de la sèrie, Steven Moffat. No importa què va dir el protagonista, sinó la interpretació que n'ha fet algú altre, l'etiqueta condemnatòria que se li atribueix, l'escalada de tot plegat via xarxes socials i fins a quin punt això pot suposar la fi de la carrera d'un periodista de renom.

En canvi, sí que es detalla la piulada al respecte que fa la Madeline, la parella periodística del Douglas. Un text de deliberada ambigüitat que es pot llegir, a conveniència, com una mostra de suport al seu col·lega, però també com un posicionament distanciant-se d'algú a punt de ser cancel·lat. A la cadena de televisió esclata la crisi. ¿Potser la Madeline vol aprofitar la situació per desbancar el seu company?

En els dos primers episodis, Douglas is cancelled es desplega com una suposada sàtira de la cultura de la cancel·lació en l'àmbit periodístic. A més de desenvolupar les etapes d'un escàndol mediàtic a partir del que potser no és més que una anècdota trivial, la sèrie també descriu el conflicte cultural entre la generació de veterans que creuen que s'ha tret de context un acudit "dels d'abans" i una joventut que ja no tolera cert tipus de comportaments. La Claudia (Madeleine Power), la filla del Douglas, encarna aquest nou paradigma a través d'un personatge que es defineix com a "militant" però alhora espera no "haver de cancel·lar" el seu propi pare. Aquests dos episodis també denotarien l'edat del seu creador: encara que la sèrie sembla no voler posicionar-se a favor d'un bàndol més que de l'altre, queda clar que als adults, amb tots els seus defectes, no se'ls considera tan imbècils o poc de fiar com als joves.

I aleshores, en el tercer episodi, Douglas is cancelled fa un tomb. En un flash-back, es desvela l'inici de la carrera de la Madeline i com va conèixer tant el Douglas com el productor del programa, el Toby (Ben Miles), un depredador nat. Aquest capítol funciona gairebé com un drama de càmera situat en un escenari únic, l'habitació d'un hotel, en què té lloc l'entrevista de feina entre un cap i una jove aspirant. Moffat, el creador de la sèrie Sherlock, ara es posa seriós i esmola l'art del diàleg per desvelar les dinàmiques soterrades de l'abús sexual, en un plantejament que recorda el d'American bitch, l'episodi de Girls en què la Hannah (Lena Dunham) entrevista un escriptor acusat d'abusos, una peça magistral que s'ha convertit en referència de la televisió contemporània. La comparació també posa en evidència la falta de subtilesa de Moffat en comparació amb el text de Dunham. Si com a sèrie que satiritzava la cultura de la cancel·lació no resultava gaire original, com a drama al voltant de la depredació Douglas is cancelled peca d'exhibicionisme dialogístic i una excessiva obvietat. I el segment final, que desvela què va passar finalment en aquella habitació d'hotel, no és el gran posicionament a favor de les dones que Moffat creu. Tanmateix, el més potent d'aquesta nova proposta del responsable de Sherlock és la idea de base: rere la faramalla de la cultura de la cancel·lació s'amaga la realitat de la cultura de la violació.