Qui va matar l'arquitecte econòmic de l'Europa actual?

El 30 de novembre de 1989, una bomba va matar Alfred Herrhausen, portaveu únic del Deutsche Bank i en bona part impulsor del nou paradigma econòmic que regiria a Alemanya, Europa i bona part del món a partir dels anys noranta. Encara ara no s'ha esclarit qui hi havia darrere del seu assassinat. La mà executora correspondria a la RAF, la Fracció de l'Exèrcit Roig, encara molt activa aleshores a través de l'anomenada tercera generació. Però, enmig de les tensions i del conflicte d'interessos del final de la Guerra Freda, l'espectre de possibles instigadors de la mort de Herrhausen s'amplia a altres possibles agents, de la Stasi als Estats Units.

Aquesta és la tesi que planteja Herrhausen, el banquer i la bomba, una minisèrie dramàtica de quatre episodis, "realitzada amb el màxim rigor històric possible", segons declaren als crèdits, que recupera una figura clau en les transformacions polítiques i econòmiques de l'Europa contemporània. La ficció arrenca amb un malson del protagonista en què ja es contempla com a víctima d'un assalt terrorista, una por que posa en evidència el clima d'amenaça en què vivien les figures de poder de la República Federal d'Alemanya en aquella època. L'endemà, el banquer causa un terrabastall en l'escenari financer mundial quan declara que s'hauria de condonar el deute als països pobres. La seva postura no té a veure tant amb l'altruisme com amb la convicció que d'aquesta manera serà més fàcil mantenir actives les dinàmiques capitalistes en un futur mercat global.

La sèrie presenta Herrhausen com un visionari. Pel seu posicionament respecte al deute, per concebre l'economia alemanya des d'una perspectiva globalitzada, per l'impuls que va atorgar a la digitalització del Deutsche Bank ja als anys vuitanta, per la preocupació per la crisi mediambiental com un dels grans problemes d'un futur imminent, per la defensa de la unitat d'Alemanya i per com va tirar endavant uns vincles amb la Unió Soviètica que van facilitar la perestroika. La sèrie defensa que el desmantellament de l'URSS té més a veure amb les estratègies econòmiques que no pas amb la política. És a dir, que Herrhausen hi va tenir més pes que no pas el canceller alemany Helmut Kohl. En una conversa amb Gorbatxov, el protagonista també fa un símil entre les reticències de la Unió Soviètica a renovar el seu sistema econòmic i les dificultats que ell mateix té per modernitzar des de dins les anquilosades estructures del Deutsche Bank.

'Thriller' polític

Tot i aquest plantejament proper al drama biogràfic, Herrhausen, el banquer i la bomba avança al ritme d'un thriller polític. La sèrie entrellaça de forma frenètica (en algun moment, fins i tot confusa) les diferents negociacions del protagonista amb les preparacions per a un proper atemptat d'una cèl·lula de la RAF a Beirut, i les escoltes telefòniques i espionatges a diferents bandes de la Stasi i la CIA. Mentre que s'aprofundeix en el perfil professional i psicològic de Herrhausen, tota la subtrama al voltant d'aquests últims moviments de la RAF, les seves connexions internacionals i les possibles infiltracions, queda massa desdibuixada, potser perquè es mou en el terreny de l'especulació. L'atemptat contra Herrhausen es va produir poques setmanes després de la caiguda del Mur de Berlín. L'eufòria davant d'aquest fet històric va arraconar la repercussió del crim, i va condemnar al ràpid oblit la figura del banquer i el misteri al voltant de la identitat dels assassins. La sèrie pretén així repescar la importància d'un personatge que va contribuir a aquest nou escenari mundial.