Les llums i les ombres de la utopia gallega d'autogestió juvenil
La sèrie 'El Circo de los Muchachos' rastreja de forma detallada els avatars del projecte creat pel mossèn Jesús Silva
'El Circo de los Muchachos'
- Elías León per a Prime Video
- En emissió a Prime Video
Quan era petit, Jesús Silva va quedar impactat per Forja d'homes (Norman Taurog, 1938), aquell drama clàssic carregat d'esperança en què Spencer Tracy encarnava un capellà que funda una comunitat per a joves sense llar per salvar-los d'entorns que els conduïen a la misèria. A través del doblatge castellà, el film va popularitzar la idea utòpica d'una "ciudad de los muchachos". Encara en el seminari, Silva decideix tirar endavant la seva pròpia ciutat dels nois a Galícia. El projecte cristal·litza en tota la seva ambició en una àmplia finca als afores d'Ourense que es bateja com a Benposta. Allà es construeix un poble amb totes les infraestructures necessàries, habitatges, escoles i fins i tot un banc que encunya una moneda pròpia. Una comunitat que en principi gestionen els seus habitants, la majoria joves vulnerables o amb pocs recursos de la zona. Com a cirereta del pastís, la principal activitat de formació per a la canalla és una escola de circ que no tarda a convertir-se també en la cara visible i mediàtica del projecte, i en la seva font d'ingressos.
Als anys seixanta i principis dels setanta, El Circo de los Muchachos de Benposta guanya fama mundial. En unes dècades marcades per l'esperit revolucionari i transformador de la societat, la comunitat creada per Jesús Silva sembla encarnar la possibilitat real d'una utopia, l'èxit d'un projecte ideal d'educació i convivència, obert als més desfavorits, allunyat de les formes repressores de l'educació més tradicional i que fins i tot ofereix una pràctica renovada de les arts escèniques circenses.
El Circo de los Muchachos fa gires arreu del món. A França, acaben a la portada de la revista Paris Match. A Alemanya, desperten l'interès d'intel·lectuals i experts en pedagogies renovadores. Al Japó, desencadenen passions entre milers de fans. A Llatinoamèrica, fins i tot es funden franquícies autòctones de l'escola gallega. A l'Espanya franquista, Silva, un capellà amb idees progressistes, se les empesca per tirar endavant aquesta autarquia educativa sense gaires problemes amb l'autoritat. Però a partir dels vuitanta Benposta entra en un procés lent però imparable de decadència que desemboca amb una confrontació constant amb la Xunta i altres organismes, entre acusacions de frau i d'abusos.
A través de cinc episodis i un ingent treball d'investigació, la docusèrie El Circo de los Muchachos, ressegueix tots els ets i uts d'aquesta experiència a partir de llargues entrevistes amb implicats de tota mena i una recopilació extensa de material d'arxiu sobre el tema. Escrita i dirigida per Elías León, la sèrie es beneficia de la visió creativa del responsable de films com Mapa i Apuntes para una película de atracos, que es fa palesa en l'ús didàctic i artístic de mapes i infografies, en el recurs de narracions en off a través de veus infantils i juvenils, a l'hora de fer evident el mateix procés de realització de la sèrie, en l'autoconsciència sobre la naturalesa de les imatges d'arxiu utilitzades o en la construcció a través del muntatge de dialèctiques que eviten un posicionament unívoc i reduccionista sobre el tema. L'afany d'exhaustivitat i la gran quantitat de testimonis de vegades juga en contra d'una sèrie que, tanmateix, acaba construint una oportuna reflexió al voltant de les problemàtiques que comporten els projectes utòpics en excés personalistes. Alhora que, en l'últim episodi, el documental apunta a la possibilitat de seguir fent reals projectes d'aquest tipus des d'altres condicionants, latituds i perspectives.