El misteri de la fascinació dels nazis per les runes

Un cos al bosc. Una noia assassinada amb molta crueltat, i dipositada amb extrema cura sobre un llit de flors blanques i amb un borrissol de pèl de llop a l'espatlla, en un paratge perdut al nord-est d'Alemanya, a prop de la frontera amb Polònia. Una altra noia, l'Ingrid (Cloé Heinrich), que la descobreix mentre caça amb un arc. El recurs de l'aparició del cadàver d'una jove violentada que apareix per desencadenar una investigació que sacsejarà tota una comunitat es repeteix a la minisèrie Les llavors del mal. La singularitat en aquesta proposta és la idiosincràsia germànica que pren el crim. Les ferides que cobreixen el cos de la desconeguda no tarden a identificar-se com a runes, signes d'un antic alfabet germànic. Algú ha utilitzat el cos de la víctima per escriure-hi un missatge. Però què vol dir? I per què en aquesta escriptura?

Aquests són els misteris que han de resoldre la parella de detectius protagonistes, la local Ulrike Bandow (Henriette Confurius, la vam descobrir a la fascinant pel·lícula La noia i l'aranya) i Koray Larssen (Fahri Yardim), el col·lega que arriba de la ciutat propera més gran, Hamburg. Tots dos, esclar, amb els seus propis secrets del passat. Les llavors del mal s'ambienta en l'Alemanya de l'Est a principis dels noranta, pocs anys després de la caiguda del mur. Quan Larssen es dirigeix al lloc dels fets, el veiem creuar encara les restes d'aquesta frontera, que travessen uns grans camps mig desèrtics. La sèrie retrata la desolació d'aquesta Alemanya profunda que, en part, no va sentir el final del comunisme com un procés d'alliberament sinó de desemparament, com si l'estat de sobte els deixés a mercè d'un sistema, el capitalista, capaç de devorar-los sense escrúpols. En la regió on té lloc la sèrie, s'han tancat fàbriques i un grup de personatges es plantegen què fer amb la benzinera on treballen, ara que els francesos s'estan quedant amb tot el negoci. Són la mateixa colla que flirteja amb el neonazisme en l'estètica, en el tarannà polític i en la violència aleatòria que gasten. També són els primers sospitosos que investiguen la Ulrike i en Koray, en vista dels negocis bruts que practiquen.

La sèrie, però, complica una mica més les coses. La noia morta és polonesa, escapada d'un centre d'acollida, i presenta les mateixes marques a les mans que una altra dona del poble que va ser raptada quan era adolescent. En Larssen creu que l'autoria correspon a un assassí en sèrie. La Ulrike sospita que el que va passar als anys setanta en una institució per a menors ara tancada té a veure amb tot plegat. Mentrestant, l'Ingrid s'obsessiona amb el cas. Viu en una família molt rígida de costums pagans, en una subtrama que recorda un pèl la de La bruixa (2015) de Robert Eggers. Si els nazis s'apropien de les runes en la seva obsessió de connectar amb tradicions germàniques precristianes, l'Ingrid encarna un altre tipus de vincle extrem amb aquesta tradició. Ella fa una interpretació pagana de tota l'experiència que viu, que tindria en la figura de Vídar, fill d'Odín i déu del silenci, la clau per desxifrar el misteri. El seu personatge és probablement el més interessant de Les llavors del mal, que acaba barrejant massa qüestions, del vincle dels poderosos amb xarxes pedòfiles al terrorisme de l'època, en només sis episodis.

La sèrie recrea amb molta cura aquesta Alemanya ferida pel comunisme i oblidada pel capitalisme, i introdueix de forma inesperada en un procedimental les mitologies germàniques, però no acaba de treure profit del tot de la fascinació d'alemanys de diferents pelatges pels cultes pagans.