La fascinació que no s'atura pels assassins a sou amb doble vida

A Coloms negres, Keira Knightley interpreta un paper que pot llegir-se com tot un comentari a la seva pròpia carrera. L'actriu britànica hi encarna Helen Webb, la parella del ministre de Defensa britànic, la típica dona capaç d'exercir a la perfecció el rol d'esposa tory, eficaç organitzadora de la conciliació entre una vida familiar digna de postal i l'exercici públic del seu marit. Però no tardem a descobrir que la Helen du una doble vida com a espia per a l'organització del títol (Black doves, en anglès), que ven secrets d'estat al millor postor. En certa manera, la imatge oficial de la Helen correspon al paper habitual que Knightley ha brodat en el cinema britànic, el de la dona encantadorament perfecta que excel·leix encarnant una idea clàssica de la feminitat. La seva feina clandestina com a sicària a qui no li importa transgredir les convencions socials ens parla, en canvi, d'una actriu amb ganes d'entregar-se a papers més desinhibits i vinculats a gèneres com l'acció, el thriller d'espionatge i les aventures, uns registres que ha pogut practicar menys. El seu còmplice de confiança en el món criminal, el Sam, l'interpreta el sempre excel·lent Ben Whishaw, un actor també lligat a un cinema més intimista que, tanmateix, sí que ha freqüentat la nova etapa dels films de James Bond com a Q.

L'elenc, del qual també forma part Sarah Lancashire, és un dels grans atractius d'aquest èxit recent de Netflix, que posa en evidència la fascinació perpètua per les ficcions sobre persones d'aparença normal que porten una doble vida com a espies o assassins en sèrie. El creador Joe Barton ofereix un entreteniment d'alta volada amb els valors de producció propis d'un títol de prestigi. Coloms negres combina el suspens i les intrigues de qualsevol sèrie d'espionatge amb la sofisticació estètica de les noves formes del thriller en l'era digital, amb una fotografia en alta definició que recorda tant el cinema de Michael Mann com les produccions de Nicolas Winding Refn. Tot plegat, amanit amb el potencial còmic que desprèn la ficció sobre assassins a sou plantejada des d'una certa perspectiva irònica, com ja han explotat sèries com Killing Eve, una producció a la qual Coloms negres ret un clar homenatge a través de la parella d'assassines a sou que es mostren tan implacables com hilarants.

Assassins enamorats

Alhora, la producció incideix en una altra de les grans tendències de les sèries d'espies contemporànies, la crisi d'identitat que pateixen uns personatges obligats a fer-se passar pel que no són. Barton aprofundeix, a mesura que avancen els sis capítols que conformen la sèrie, en la dimensió humana dels seus protagonistes en aparença despietats. La Helen i el Sam són assassins, però assassins enamorats. A ella li maten l'amant en el primer episodi per causes que s'obsessiona a descobrir. El Sam viu turmentat per com va involucrar l'home que estimava en un escenari gairebé mortal. Una de les millors seqüències de Coloms negres és aquella en què el Sam intenta protegir el seu xicot d'un tiroteig tot arrossegant-lo abraçat al seu cos, un moment ple de tendresa i d'intimitat corporal enmig d'un bany de sang. La sèrie no sempre aconsegueix equilibrar a la perfecció aquests dos vessants, el drama de personatges escindits entre dues vides i el thriller d'acció amb càrrega autoirònica, però se'n surt més que bé en oferir un entreteniment de qualitat per Nadal, destinat als que vulguin degustar una proposta ambientada en aquestes festes que es distanciï tant de les comèdies romàntiques com de les ficcions per a tota la família.