La sèrie 'secreta' que Amazon ha estrenat per error és la comèdia de l'estiu

Aquests últims dies, les xarxes socials serièfiles han bullit amb l'estrena sorpresa d'El jurado a Amazon Prime. La plataforma va pujar sense previ avís una de les seves produccions originals més esperades per retirar-la al cap de poques hores. Va rectificar després de les protestes i ara torna a estar disponible. El jurado no apareixia en la previsió d'estrenes de finals de juliol, i tot plegat fa pensar que Amazon l'ha estrenat abans d'hora per error. A França, per exemple, no arribarà fins a finals d'agost. L'embolic ha incrementat l'aura de sèrie de culte d'aquesta producció que Amazon va rodar en secret l'any 2022, va estrenar aquesta primavera a Freevee, el seu servei gratuït als Estats Units, i ja compta amb diverses nominacions als Emmy.

El tàndem Lee Eisenberg i Gene Stupnitsky ha creat un fals documental que desvela la seva naturalesa fictícia des de l'inici. El jurado segueix des de dins el funcionament d'una de les institucions fonamentals de la democràcia nord-americana, però ho fa amb un parell de particularitats. Tot el judici que veiem és una posada en escena. Acusat, demandant i jutge són actors. També onze dels dotze membres del jurat. La clau està en el dotzè integrant, Ronald Gladden, un jove que està convençut que forma part d'un jurat autèntic les deliberacions del qual són seguides per l'equip de rodatge d'un docureality. Aquests condicionants fan creïbles per a en Ronald que se'l sotmeti a una sèrie de restriccions, com la confiscació del mòbil o l'aïllament de l'exterior, que faciliten submergir-lo en aquest univers construït, estil El show de Truman, sense que en pugui comprovar la veracitat.

Atès que reconstrueix de la forma més versemblant possible un judici, El jurado no deixa d'oferir en primer terme una mirada introspectiva al funcionament d'aquest sistema. Com constata una de les dones del jurat, la majoria de casos que es presenten davant d'un tribunal no desprenen la fascinació morbosa d'un true crime sinó que són processos administratius banals i carregosos. Així, El jurado també capgira les dinàmiques dels formats televisius judicials des d'una antièpica que tendeix a l'absurd. En Ronald assumeix amb certa estupefacció les anormalitats que l'envolten. Per exemple, que coincideixi amb un actor famós com James Marsden (el Ciclop d'X-Men), que s'encarna a ell mateix en registre autoparòdic, o que un dels altres jurats sigui un jove transhumanista que incorpora al seu cos dispositius tecnològics com els pantalons-cadira. Els creadors de vegades forcen massa el substrat còmic de la proposta i costa de creure en alguns moments que el protagonista no sospiti de tot plegat. Però la majoria d'intèrprets mantenen sempre el seu personatge en el territori de la versemblança. La sèrie fins i tot es permet aparicions estel·lars com la de la crac de la comèdia Lisa Gilroy, hilarant en el paper de testimoni megapija de l'acusació.

Vot de confiança en l'ésser humà

A mesura que avancen els vuit episodis d'El jurado, es va fent evident com som davant d'una obra que no es conforma només a experimentar amb els efectes d'introduir una persona real en un univers de ficció, com han fet, amb variants, altres sèries recents tipus Los ensayos. Lluny de les comèdies postmodernes o dels realities, sempre disposats a burxar en les misèries humanes, aquí hi ha una clara reivindicació i celebració del protagonista com a home normal i corrent que, davant d'una sèrie de situacions inesperades i imposades, respon sempre amb empatia, bon humor i responsabilitat. El jurado no és només la sèrie còmica de l'estiu, també una aposta per renovar el nostre vot de confiança en la condició humana.