'Heartstopper' o l'adolescència robada al col·lectiu LGTBI

Barcelona"Nostàlgia d'allò que no va ser i necessitat d'esperança cap al futur". Així definia una seguidora de Heartstopper el que la sèrie de Netflix ha suposat per a la comunitat LGTBI+. Basada en la saga de novel·les gràfiques d'Alice Oseman, la ficció és una comèdia romàntica adolescent que explica de forma optimista i positiva la història d'amor entre dos nois, el Nick (Kit Connor) i el Charlie (Joe Locke), durant els seus anys escolars. Tan senzill com això però alhora tan difícil, ja que com molts seguidors han indicat a les xarxes socials la sèrie mostra una realitat que molts d'ells no van poder viure. Heartstopper és, per a molts i moltes, l'adolescència que els va ser robada per l'homofòbia i el rebuig.

La producció britànica no ha tingut xifres espectaculars de visionats –en el seu primer cap de setmana va generar 14,5 milions d'hores vistes i va ser setena en el rànquing general de Netflix– però sí que ha aconseguit dominar la conversa a les xarxes (la setmana del 18 al 24 d'abril va ser la sèrie més comentada a Twitter segons Variety) i rebre unànimes comentaris positius. En un moment en què Netflix està patint la pèrdua de subscriptors, Heartstopper destaca com la cara més amable i compromesa de la plataforma.

Tendresa vs. hipersexualització

Una de les claus de la bona recepció de la sèrie és la seva reivindicació de la tendresa i el seu allunyament de la hipersexualització de les històries queer en què han caigut altres ficcions com ara Élite, com indicava Eulàlia Iglesias en la seva crítica de Heartstopper. "És i serà una sèrie transcendental perquè transforma la mirada i el discurs cap als adolescents gais: són adolescents sent adolescents. No són els adolescents d'Élite, que semblen sortits d'Abercrombie & Fitch i fan festes amb ratlles de cocaïna. Aquí s'apel·la molt al públic adolescent que s'hi pot sentir identificat i no instrumentalitzat o cosificat, com passa en altres sèries", argumenta el periodista Rubén Serrano, autor del llibre No estamos tan bien.

Per a Serrano, la sèrie no només és important per als adolescents actuals sinó també per a aquells que ho van ser fa temps. "Aquest tipus d'història és la que ens hauria agradat viure i no vam poder viure per diferents motius, i és molt positiu veure que sí que és possible", explica el periodista. Serrano es mostra en contra de les opinions que acusen la sèrie d'oferir una visió massa idealitzada perquè, argumenta, l'homofòbia i el bullying sí que hi són presents, però, a diferència del que passa en la majoria de ficcions, el focus no és predominantment dramàtic. "Això és un fast-food bonic i amable, però per què no ho podem tenir, això? Tant de bo n'hi hagi un altre amb bolleres o amb una persona trans l'arc dramàtic de la qual no sigui fer la transició i el rebuig a l'escola. Donar un referent positiu és superpoderós", argumenta.

Igual que Rubén Serrano, altres periodistes com Jordi Ramos, productor d'El món a RAC1, o David Àvila, responsable del programa LGTBIQ+ Ja m'entens, de Catalunya Ràdio, celebren la sèrie. Per a Ramos, Heartstopper és ficció "necessària" per a l'audiovisual LGTBIQ+. "És la sèrie que hauria volgut veure quan era adolescent perquè m'ajudés a mi i als altres a normalitzar una situació que no existia. Crec que ha agradat tant a la gent de la meva generació [40 anys] perquè connecta amb una realitat que hauríem somiat tenir i no teníem perquè hi havia rebuig i silenci cap a la diversitat d'opcions sexuals", explica Ramos, que destaca que la sèrie té un punt de vista positiu sense menystenir la realitat. "Una sèrie així és beneficiosa per a tothom. Encara ho seria més si fos un fenomen en el món LGTBI i també a fora, i crec que pot passar", argumenta Ramos, que creu en el poder del boca-orella.

Per la seva banda, Àvila destaca que es tracta d'un contingut que no només pot ser útil per als adolescents i preadolescents, sinó també per als pares. "La reacció que té la mare del Nick crec que pot servir a molts pares per entendre què els passa als seus fills. Ningú neix ensenyat, ni nosaltres ni els pares; per tant, també és important que els pares tinguin eines", assenyala Àvila. De fet, un fan de la sèrie va explicar a Twitter que havia anunciat als seus pares que era gai fent servir el diàleg que el Nick té amb la seva mare. Kit Connor, que interpreta el personatge, ràpidament va contestar el tuit: "Això. Per a això vam fer la sèrie".

El periodista Josep R. Salmerón és una mica més tebi amb la recepció de la sèrie. "Està molt bé que la trama principal sigui la història d'amor entre dos nois, però per a mi no és un gran avenç. Veure una sèrie en què una altra vegada l'amor té aquest component Disney i nyonyes, amb escenes gairebé predefinides, és caure en un clixé de les relacions que fa deu anys protagonitzaven un noi i una noia", argumenta Salmerón, que rebutja la idea que totes les ficcions amb personatges LGTBI caiguin en la sexualització. El periodista destaca que un dels aspectes positius de la sèrie és que ha generat un moviment a xarxes socials en què el usuaris, utilitzant el text This was my heartstopper (Aquest va ser el meu heartstopper), han compartit imatges i mems d'aquelles ficcions que van ser el seu referent LGTBI quan eren adolescents. "A mi em va passar amb Al salir de clase, on hi havia una relació gai. Ho vaig veure amb 12 o 13 anys i vaig pensar «Ostres, això existeix» i vaig entendre moltes coses. És evident que ajuda", diu Salmerón.

A Heartstopper els protagonistes són dos nois, però hi ha més històries d'amor queer, com la de la Darcy (Kizzy Edgell) i la Tara (Corinna Brown). "Jo em vaig passar l'adolescència mirant sèries i pensant «Aquestes dues són nòvies», però ningú t'ho donava, això. M'agafava a qualsevol petit detall i m'ho inventava. Esclar que volem aquestes històries, són les nostres realitats i volem veure-les a Netflix, a la tele, a YouTube o on sigui", diu Vero Garcia, una de les impulsores de Bunyol TV, canal online de continguts amb perspectiva lèsbica i bisexual.

Tot i la conversa que ha generat, Netflix encara no ha renovat Heartstopper. La plataforma haurà de decidir si li importa més el nombre de visionats o l'impacte positiu que ha aconseguit la sèrie. Mentre s'ho rumia, les novel·les gràfiques d'Oseman estan vivint una segona vida: el primer volum de Hearstopper ha entrat en la llista dels llibres més venuts del The New York Times, i llibreters d'aquí, com Carlota Freixenet, de La Carbonera, certifiquen que són un fenomen.