Què passaria si una estrella de futbol negra li etzibés un "blanc de merda" al seu entrenador?

En el primer episodi de La fiebre, la nova sèrie dels responsables de Baron Noir, té lloc la gala d'entrega dels principals premis dedicats al futbol a França. En plena festa televisada, Fodé Thiam (Alassane Diong), estrella del club fictici Racing i de la selecció nacional, li clava un cop de cap (a la manera de Zidane) al seu entrenador mentre li etziba un "saletoubab", que en una barreja de francès i wòlof voldria dir "blanc de merda". El president del Racing, François Marens (Benjamin Biolay), reacciona ràpidament i convoca una empresa especialitzada en crisis de comunicació. Abans que se'n sàpiguen les raons, l'incident ja ha encès una confrontació identitària a tot el país, propulsada per les xarxes socials i alimentada per estrelles mediàtiques de l'extrema dreta com la còmica Marie Kinsky (Ana Girardot), que parla de "racisme antiblanc". L'experta en comunicació Sam Berger (Nina Meurisse) pren les regnes de l'assumpte per la seva capacitat per entendre fins a quin punt el futbol funciona com a territori simbòlic en què es forja i s'exalta la identitat i l'orgull patriòtics, i de quina manera l'esport suposa l'últim bastió de la unitat nacional en un país multicultural polaritzat ideològicament.

En els tres episodis disponibles per a premsa de La fiebre, dels sis en total que conformen la sèrie, el creador Éric Benzekri i el realitzador Ziad Doueiri dibuixen una França en estat d'alta tensió (d'aquí el títol) en què qualsevol fet anecdòtic pot servir de detonant per a un esclat de violència. Per a la protagonista, Sam Berger, el país viu en un estadi al caire de la guerra civil, un esclat que ella vol evitar a través de les estratègies de comunicació que proposa no només al club de futbol, també al govern francès. Com passa sovint amb les obres audiovisuals a França, La fiebre té vocació de peça destinada a generar un debat social al mateix país al voltant dels temes que planteja. D'aquí també el to altisonant i un pèl hiperbòlic de les discussions i conflictes que s'hi exposen, sense obviar que la protagonista, una comunicadora amb altes capacitats, es mou en aquella frontera difusa entre la ment brillant i una certa tendència messiànica.

La sèrie sap transmetre aquesta tensió febril generada pels conflictes al món real que s'expandeixen a les xarxes i l'interès per les solucions comunicatives que s'hi plantegen. Hi queda clar que el relat al volant del futbol encara el domina la projecció d'una certa masculinitat, però a La fiebre les discussions nacionals al respecte les lideren les dones. Berger entra en confrontació directa amb Kinsky, que havia estat la seva amiga inseparable fa temps fins que algun fet que se'ns escapa les va convertir en millors enemigues. A favor de La fiebre és que no redueix la líder populista a la caricatura. Kinsky resulta una figura carismàtica, una dona estratègicament intel·ligent capaç de transmetre en una retòrica molt persuasiva el seu criminal discurs xenòfob. El tercer pol l'encarna Kenza Chelbi (Lou-Adriana Bouziouane), la líder d'un moviment antiracista que s'identifica amb el Partit dels Indígenes de la República, i que a la sèrie, sobretot per part de Berger, s'associa a una extrema esquerra tan perillosa per a l'estabilitat de França com les posicions racistes. Per exemple, que Fodé Thiam passi de futbolista apolític a militant antiracista, el gran objectiu de Chelbi, es considera negatiu. Una mostra de com La fiebre resulta una sèrie molt il·lustrativa de com les narratives al voltant del futbol alimenten una idea concreta de nacionalisme.