El debut en la ficció televisiva de la gran figura literària jamaicana

Marlon James va fer història l'any 2015 en convertir-se en el primer jamaicà guanyador del Premi Booker, un dels més importants de la literatura anglosaxona, per Una breu història de set assassinats, una obra magna (editada en català per Bromera), que teixeix una panoràmica polifònica per la història recent de Jamaica i per la violència que la travessa a partir de l'intent d'assassinat que va patir Bob Marley a casa seva l'any 1976. I ara James acaba de debutar en la creació de sèries amb Get Millie Black, probablement la primera ficció televisiva internacional que atorga tota la centralitat a la cultura jamaicana en una producció que adopta a primera vista la típica estructura de thriller policíac intel·ligible per a les audiències d'arreu. La Millie (Tamara Lawrance) és una policia de Kingston que s'entesta a resoldre la desaparició d'una adolescent, un cas que acaba tenint més implicacions de les esperades fins al punt d'esquitxar una de les famílies més poderoses de la ciutat, els Somerville.

Com tantes policies obsessionades amb la seva feina, la Millie té una història d'origen. La seva mare els maltractava, a ella i sobretot al germà petit, l'Orville, fins al punt que la jove s'escapa a Londres i entra a treballar a Scotland Yard. La protagonista decideix tornar a Jamaica quan s'assabenta que el germà és mort. I des d'aleshores no pensa en altra cosa que salvar infants com no ho va poder fer amb ell. Però la notícia no és del tot certa. L'Orville ja no hi és. Però perquè ha esdevingut l'Hibiscus (Chyna McQueen), la germana trans de la Millie que malviu amb altres companyes en un canal de la ciutat.

Get Millie Black recull algunes de les inquietuds habituals a la literatura de James. Els cinc episodis s'estructuren a partir de les respectives veus de diferents personatges, de manera que la narrativa adquireix complexitat a mesura que avancen els cinc episodis, perquè els punts de vista arriben a canviar la visió sobre la història transmesa a l'inici i perquè així es va distanciant de les inèrcies més evidents de les sèries policíaques. La sèrie també confereix una visió tan profunda com descarnada de les dinàmiques de la violència al país caribeny. James explora la persistència del racisme al país i una diferència de classes brutal marcada encara pel color de pell. L'homofòbia i la transfòbia són l'altra forma de violència que esclata en una sèrie en què els personatges queer no són excepció ni quota. A través de l'Hibiscus, Get Millie Black retrata la comunitat trans de Kingston com una subcultura als marges tan exposada a la violència sistematitzada com solidària a la manera d'una gran família. Mentre que el col·lega de feina de la Millie, en Curtis (Gershwyn Eustache Jnr), intenta viure una vida convencional amb el seu xicot malgrat que l'entorn no sempre ho faciliti. La sèrie va adquirint un to cada cop més fatalista a mesura que la Millie, més que salvar la gent, sembla condemnar-los.

Interpretada per actors autòctons o amb arrels a l'illa, i parlada en la variant jamaicana fins al punt que la versió original incorpora subtítols en anglès estàndard, Get Millie Black vol ser l'equivalent audiovisual de les novel·les de James. Però li falta traduir al llenguatge cinematogràfic la potència i l'agosarament literaris de la seva prosa. Si Una breu història de set assassinats pot remetre a la literatura de William Faulkner i James Ellroy, Get Millie Black no aconsegueix transcendir la posada en escena més adotzenada de tantes sèries de plataforma.