'La dama del lago': quan l'aposta per la ficció de qualitat no funciona

Aquesta setmana, Bloomberg publicava un reportatge sobre la situació econòmica de les principals plataformes de streaming i com Apple TV+ està redefinint la seva estratègia al mercat de la producció d'originals. Segons la publicació, l'empresa de la poma s'hauria adonat que la seva aposta per inversions molt poderoses en pel·lícules i sèries de qualitat no hauria acabat de quallar. L'article se centra sobretot en el cinema, però aquesta política aplicada a les sèries tampoc hauria funcionat com a reclam per aconseguir un nombre significatiu de subscripcions a la seva plataforma, malgrat la bona acollida crítica de títols com Servant, Severance, Bad sisters, Slow horses o Ted Lasso.

La dama del lago és la (pen)última aposta d'Apple TV+ en aquesta línia, una minisèrie de prestigi que compta amb Natalie Portman, una actriu que fins ara havia quedat apartada de les sèries, com a protagonista i coproductora executiva. La producció es basa en la novel·la homònima de Laura Lippman, escrita a partir de dos crims reals al Baltimore dels anys 60. L'assassinat d'una nena jueva d'onze anys, Esther Lebowitz, i la misteriosa mort d'una dona afroamericana, Shirley Lee Parker, el cos de la qual va aparèixer en el dipòsit d'aigua d'una font pública. Lippman es va adonar de la reacció diferent que van provocar els dos casos. Mentre l'homicidi de la menor va generar una lògica onada d'indignació als mitjans i a l'opinió pública, l'estranya mort de Parker amb prou feines es va considerar digne de cobertura. L'escriptora empra la ficció per connectar els dos fets a través d'una periodista inventada que els investiga, en una trama de misteri que permet aprofundir en el teixit social del Baltimore d'aleshores.

Antecedent de 'The wire'?

A la sèrie creada per Alma Har'el, Portman encarna la Maddie, una mestressa de casa jueva que s'acaba convertint en una periodista compromesa amb la resolució dels dos casos. Aquest thriller de misteri aprofita el seu ampli pressupost per dur a terme una enlluernadora reconstrucció del Baltimore dels anys 60, sobretot del club i del barri en què té lloc bona part de la trama afroamericana. En els millors moments, La dama del lago podria ser una mena d'antecedent d'època de The wire. De fet, Lippman i David Simon van coincidir treballant a The Baltimore Sun, i fins i tot van ser parella. D'aquí aquesta sintonia a l'hora de retratar el paisatge sociològic de fons de la seva ciutat.

Però aquesta panoràmica queda cada cop més desdibuixada. En el primer episodi, la sèrie ofereix un muntatge de l'experiència de la Maddie intercalada amb la de la Cleo (Moses Ingram), la protagonista afroamericana, per posar en evidència les repressions similars que pateixen com a dones en els seus respectius contextos. A partir d'aquí, les seves trajectòries seran diferents. Però el personatge de Portman acapara cada cop més protagonisme, també com a blanca amb vocació de salvadora de les dues víctimes. Aquest desequilibri no el compensa l'episodi final, que vol posar de manifest la gran diferència de preu que paguen una blanca i una negra per les seves respectives llibertats.

La dama del lago presenta una ambició estètica sempre benvinguda a les sèries. Però també queda saturada per l'excés de temes en una ficció de només set episodis, per la sobrepresència de Portman com a "dona que lluita a contracorrent pels seus somnis" i pel fet que el seu element més singular, les fugues surrealistes entre Federico Fellini i Dennis Potter, no acaba de quallar.